Can Culleretes (Barcelona - El Pi - Barcelonès)


Barcelona - Can Culleretes

Barcelona - Can Culleretes (Foto: Albert Esteves, 2015)

Barcelona - Can Culleretes

Barcelona - Can Culleretes (Foto: Albert Esteves, 2015)

Barcelona - Can Culleretes

Barcelona - Can Culleretes (Foto: Albert Esteves, 2015)

Barcelona - Can Culleretes

Barcelona - Can Culleretes (Foto: Albert Esteves, 2015)

Barcelona - Can Culleretes

Barcelona - Can Culleretes (Foto: Albert Esteves, 2015)

Edifici de planta baixa d'ús comercial, entresòl i quatre plantes pis amb habitatges, bastit en un solar entre mitgeres, de reduïdes dimensions, a mitjan segle XIX. En la composició de la façana, utilitzant un recurs habitual del moment, la balconada seguida de la planta primera separa: - Per sota, la planta baixa i l'entresòl, agrupades amb una obertura central amb arc de mig punt, amb dues pilastres laterals, on se situa l'accés al restaurant Can Culleretes. - Per sobre, pilastres de dues plantes d'alçada, amb capitells jònics i medallons de terra cuita, que ressegueixen l'alçat fins a una senzilla cornisa per sobre de la qual hi ha la darrera planta i el coronament amb permòdols decorats. Can Culleretes és un establiment reconegut per la seva cuina tradicional i pel seu caràcter familiar que té la particularitat de gaudir de dos-cents anys d'història i de ser el primer restaurant de la ciutat. De la reforma realitzada cap el 1890 per transformar la cremeria existent en restaurant, es conserven tres grans pintures murals, obra de Francisco Tey, que evoquen l'ambient de mitjan segle XIX, malgrat que foren realitzades a principi del segle XX, i uns arrambadors de ceràmica de Xavier Nogués parcialment desapareguts. La celebritat de Can Culleretes com a restaurant va néixer cap al 1900 i va durar fins al 1936. Durant la guerra civil no va tancar les portes, però Regàs, propietari, va escapar-se amb tota la familia a l'estranger. El 1939 va recuperar l'establiment, però no va tardar a cedir-lo, amb la condició que els beneficis fossin destinats als necessitats del ram l'hostalers i de cuiners.

Edifici de planta baixa d'ús comercial, entresòl i quatre plantes pis amb habitatges, bastit en un solar entre mitgeres, de reduïdes dimensions, a mitjan segle XIX. En la composició de la façana, utilitzant un recurs habitual del moment, la balconada seguida de la planta primera separa: - Per sota, la planta baixa i l'entresòl, agrupades amb una obertura central amb arc de mig punt, amb dues pilastres laterals, on se situa l'accés al restaurant Can Culleretes. - Per sobre, pilastres de dues plantes d'alçada, amb capitells jònics i medallons de terra cuita, que ressegueixen l'alçat fins a una senzilla cornisa per sobre de la qual hi ha la darrera planta i el coronament amb permòdols decorats. Can Culleretes és un establiment reconegut per la seva cuina tradicional i pel seu caràcter familiar que té la particularitat de gaudir de dos-cents anys d'història i de ser el primer restaurant de la ciutat. De la reforma realitzada cap el 1890 per transformar la cremeria existent en restaurant, es conserven tres grans pintures murals, obra de Francisco Tey, que evoquen l'ambient de mitjan segle XIX, malgrat que foren realitzades a principi del segle XX, i uns arrambadors de ceràmica de Xavier Nogués parcialment desapareguts. La celebritat de Can Culleretes com a restaurant va néixer cap al 1900 i va durar fins al 1936. Durant la guerra civil no va tancar les portes, però Regàs, propietari, va escapar-se amb tota la familia a l'estranger. El 1939 va recuperar l'establiment, però no va tardar a cedir-lo, amb la condició que els beneficis fossin destinats als necessitats del ram l'hostalers i de cuiners. (Foto: Albert Esteves, 2015)



TipusEdifici residencial
PeríodeSegle XIX
Situació Carrer Quintana, 5
El restaurant de Can Culleretes està considerat el més antic de Catalunya. Els seus orígens es remunten al segle XVIII, 1786 segons la data que s'anuncia al capcer de la porta. Sembla que originalment estava situat extramurs, a la porteria d'un antic convent, on s'oferien berenars a base de galetes, cremes i sobretot mató, l'especialitat de la casa, sempre acompanyat de les necessàries culleretes qua van acabar donant-li nom. Durant el segle XIX l'establiment es va traslladar a la plaça Sant Jaume i, posteriorment, a l'actual ubicació del carrer Quintana. L'any 1890 es va transformar en restaurant i es va reformar el local. Es conserven tres grans pintures murals de Francesc Tey i uns arrambadors de ceràmica de Xavier Nogués

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de CEDIP