Església de Sant Cugat (Ivorra - Segarra)


Ivorra - Església de Sant Cugat

Ivorra - Església de Sant Cugat (Foto: Albert Esteves, 2015)

Ivorra - Església de Sant Cugat

Ivorra - Església de Sant Cugat (Foto: Albert Esteves, 2015)

Ivorra - Església de Sant Cugat

Ivorra - Església de Sant Cugat (Foto: Albert Esteves, 2015)

Ivorra - Església de Sant Cugat

Ivorra - Església de Sant Cugat (Foto: Albert Esteves, 2015)

Ivorra - Església de Sant Cugat

Ivorra - Església de Sant Cugat (Foto: Albert Esteves, 2015)

Ivorra - Església de Sant Cugat

Ivorra - Església de Sant Cugat (Foto: Albert Esteves, 2015)

Ivorra - Església de Sant Cugat

Ivorra - Església de Sant Cugat (Foto: Albert Esteves, 2015)

Ivorra - Església de Sant Cugat, làpida amb l'escut dels Tristany

Ivorra - Església de Sant Cugat, làpida amb l'escut dels Tristany (Foto: Albert Esteves, 2015)

Ivorra - Església de Sant Cugat

Ivorra - Església de Sant Cugat (Foto: Francesc Blasi - Arxiu C.E.C.-, entre 1920 i 1930)

Ivorra - Església de Sant Cugat, detall

Ivorra - Església de Sant Cugat, detall (Foto: Albert Esteves, 2015)



TipusEdifici religiós
PeríodeSegle XVIII
EstilBarroc
AutorFrancesc Pons, m.o.
Situació Plaça Major
La primera referència a l'església de Sant Cugat és de l'any 1055, any de la seva consagració, poc anys després de la construcció del castell. L'any 1076 els comtes d'Urgell la llegaren a la canònica de Solsona ipsam capellaniam Hivorra, id est, ecclesiam Sancti Cucuptati. Aquella primitiva església romànica, que feia de baluard del nucli antic, va subsistir fins al segle XVIII, quan a les visites pastorals es consigna el seu estat de progressiu enrunament.

L'església actual es va construir, a poca distància de l'antiga, entre 1780 i 1782. És de suposar que en la seva construcció es van aprofitar materials de l'antiga. Va ser projectada pel mestre d'obres solsonenc Francesc Pons, autor també del palau episcopal de Solsona, i de l’església de Sant Martí de Riner. El retaule major, desaparegut, va ser obrat per Josep Isanta i Gatuelles. El promotor de l'església va ser el senyor de la vila a l'època, Miquel de Tristany i de Perpinyà. A l'interior del temple hi ha una làpida sepulcral amb l'escut dels Tristany, que també podem veure al capdamunt de la façana principal.

El temple, d'estil barroc classicista, està format per una nau amb transsepte, cimbori i cúpula sobre el creuer. Al cimbori hi destaquen els relleus dels quatre evangelistes. La portada està formada per una gran porta de mig punt, flanquejada per dues columnes que suporten un entaulament, damunt del qual hi ha un timpà amb volutes, a l'interior del qual hi ha l'anagrama de Crist. Al costat dret de la façana s'alça el campanar de torre, la part superior del qual és octogonal i està coronada per una barana de balustres.
  • Si voleu aportar més imatges o informació d’aquest element, cliqueu aquí

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de CEDIP