Església de Sant Andreu (Castellcir - Moianès)


Castellcir - Església de Sant Andreu

Castellcir - Església de Sant Andreu (Foto: Albert Esteves, 2015)

Castellcir - Església de Sant Andreu

Castellcir - Església de Sant Andreu (Foto: Albert Esteves, 2015)

Castellcir - Església de Sant Andreu, absis romànic

Castellcir - Església de Sant Andreu, absis romànic (Foto: Albert Esteves, 2015)

Castellcir - Església de Sant Andreu

Castellcir - Església de Sant Andreu (Foto: Albert Esteves, 2015)

Castellcir - Església de Sant Andreu

Castellcir - Església de Sant Andreu (Foto: Albert Esteves, 2015)

Castellcir - Església de Sant Andreu, cementiri

Castellcir - Església de Sant Andreu, cementiri (Foto: Albert Esteves, 2015)

Castellcir - Església de Sant Andreu, portada

Castellcir - Església de Sant Andreu, portada (Foto: Albert Esteves, 2015)

Castellcir - Església de Sant Andreu, planta

Castellcir - Església de Sant Andreu, planta (Foto: Albert Esteves, 2015)



TipusEdifici religiós
PeríodeSegle X a XII
EstilRomànic
Situació Camí de Sant Andreu. Accés des del darrere del poliesportiu
Documentada des de l'any 939, és una església d'origen romànic molt modificada al segle XIX. Està situada en un paratge boscós, al costat del cementiri i la rectoria. Pels voltants hi ha diverses masies. És un edifici de planta basilical, de tres naus. Conserva d'època romànica una bona part de l'estructura de les naus, l'absidiola nord i les columnes que donen suport al cor, amb capitells ornamentats amb fullatges. L'absidiola està decorada exteriorment amb un fris d'arcuacions entre lesenes, al mode llombard. les naus estan cobertes amb voltes de canó. Segons Manuel Anglada és una obra característica del segle XI, emparentada amb l'església de Sant Vicenç de Malla. El cor, en canvi, seria més tardà, del segle XII.

Està documentada la modificació feta entre els anys 1617 i 1621, quan es va eliminar el cimbori, que feia de base del campanar, i es va alçar un campanar nou. L'any 1837 es va modificar el frontis i es va construir la porta actual. I el 1888 es va sobrealçar la volta del presbiteri i va desaparèixer l'altar major. Tot plegat va suposar una modificació substancial de l'aspecte exterior de l'església, que lamentablement ha perdut la imatge original que feia d'ella un exemplar ben singular en l'arquitectura romànica catalana.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de CEDIP