Passatge de l'Esperança (Barcelona - Vilapicina - Torre Llobeta - Barcelonès)


Barcelona - Passatge de l'Esperança

Barcelona - Passatge de l'Esperança (Foto: Graciel·la Vidal, 2016)

Barcelona - Passatge de l'Esperança

Barcelona - Passatge de l'Esperança (Foto: Graciel·la Vidal, 2016)

Barcelona - Passatge de l'Esperança

Barcelona - Passatge de l'Esperança (Foto: Graciel·la Vidal, 2016)

Barcelona - Passatge de l'Esperança

Barcelona - Passatge de l'Esperança (Foto: Graciel·la Vidal, 2016)

Barcelona - Passatge de l'Esperança

Barcelona - Passatge de l'Esperança (Foto: Graciel·la Vidal, 2016)

Barcelona - Passatge de l'Esperança, placa

Barcelona - Passatge de l'Esperança, placa (Foto: Graciel·la Vidal, 2016)



TipusConjunt urbanístic
Període1911-1929
EstilNoucentisme
AutorAgustí Domingo Verdaguer
Situació Passatge de l'Esperança
El passatge de l'Esperança, entre els carrers Desfar i Arnau d'Oms, va ser urbanitzat a la segona meitat dels anys vint, en terrenys d'unes antigues bòbiles o de l'heretat de Can Sitjar (on hi hagué el Col·legi de la Bona Vida), segons quin autor. Són setze cases construïdes per la Sociedad Cooperativa de Cargadores y Descargadores de Algodón, creada pels estibadors de cotó del port de Barcelona l’any 1925. Precisament, el passatge du el nom de l’Esperança en honor de la patrona dels cotoners. Com el passatge de l'Arquitecte Millàs, és fruit de les lleis del dictador Primo de Rivera, que fomentaven l'aixecament de "cases barates", necessàries per hostatjar la immigració obrera creixent a la ciutat. Sovint, es constituïen en filera, de planta baixa, amb terrat i jardí posterior, colors diversos, esgrafiats vegetals i finestres reixades.

L’estil sol ser noucentista, aquí amb pinzellades d’art déco. Tant les finestres llargues i estretes com les portes estan decorades amb sanefes i motius florals, mentre que als frontons dels terrats, s’hi poden veure grans poms de flors.

En una cantonada, hi ha una dedicatòria a ...Luís Jové Castells, insigne benefactor de este grupo de casas..., propietari d'una societat comercial cotonera fundada l'any 1903 i que encara existeix.

Segons Valentí Pons, les cases van ser projectades per Agustí Domingo Verdaguer el 1926 i acabades el 1928, tot i que, en principi, n'havien de ser trenta. També hi hagué una cooperativa de consum i un centre de reunió.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de CEDIP