Canòdrom
(Barcelona | El Congrés i els Indians - Barcelonès)


Barcelona - Canòdrom

Barcelona - Canòdrom (Foto: Graciel·la Vidal, 2016)

Barcelona - Canòdrom

Barcelona - Canòdrom (Foto: Albert Esteves, 2019)

Barcelona - Canòdrom

Barcelona - Canòdrom (Foto: Graciel·la Vidal, 2016)

Barcelona - Canòdrom

Barcelona - Canòdrom (Foto: Graciel·la Vidal, 2016)

Barcelona - Canòdrom

Barcelona - Canòdrom (Foto: Albert Esteves, 2019)

Barcelona - Canòdrom

Barcelona - Canòdrom (Foto: Albert Esteves, 2019)

Barcelona - Canòdrom

Barcelona - Canòdrom (Foto: Albert Esteves, 2019)

Barcelona - Canòdrom

Barcelona - Canòdrom (Foto: Albert Esteves, 2019)

Barcelona - Canòdrom

Barcelona - Canòdrom (Foto: Albert Esteves, 2019)

Barcelona - Canòdrom

Barcelona - Canòdrom (Foto: Albert Esteves, 2019)

Barcelona - Canòdrom

Barcelona - Canòdrom (Foto: Albert Esteves, 2019)

Barcelona - Canòdrom

Barcelona - Canòdrom (Foto: Graciel·la Vidal, 2016)

Barcelona - Canòdrom

Barcelona - Canòdrom (Foto: Albert Esteves, 2019)

Barcelona - Canòdrom

Barcelona - Canòdrom (Foto: Graciel·la Vidal, 2016)



TipusEdifici públic
Període1940-1975
EstilRacionalisme - Moviment Modern
AutorAntoni Bonet Castellana/ Josep Puig Torné
Situació Carrer Concepción Arenal, 165-185
El Canòdrom se situa en un dels costats llargs d'una illa rectangular, amb la pista també allargada i acabada en semicercles laterals. És un equipament que neix en una zona que s'està urbanitzant durant els anys 50 amb els habitatges del Congrés Eucarístic i d'altres de tipus social, els quals el van envoltant.

La seva forma, de gran transparència i lleugeresa, la defineix una estructura en tres nivells: coberta i planta de graderia i terrassa, que són dues paràboles concèntriques i l'alineat vertical dels brise-soleil entremig. Aquest i la filera de pilars de la base donen força expressiva al conjunt. Els materials són, principalment, formigó i acer i els acabats, d'un cert brutalisme.

Per a algún teòric, s'inspira, en alguns aspectes, en l'Hipòdrom de la Zarzuela, de 1941, projectat per Arniches, Dominguez i Torroja. O el de San Siro de Milà o també, les formes parabòliques de Gaudí.

A la part de baix, hi havia diversos serveis, taquilles, oficines, les gosseres, restaurant, etc. I a dalt, zona d'apostes i bar, i a l'entresolat, llocs de control i retransmissions de les curses. Actualment, és un centre destinat a l'ajut als emprenedors culturals del món digital, amb el nom de Parc de Recerca Creativa. La restauració de 2010 va anar a càrrec de Xavier Monteys i Ignasi de Lecea i la de 2015, de 2BMFG Arquitectes.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català