Habitatges del Congrés
(Barcelona | El Congrés i els Indians - Barcelonès)

Després del Congrés Eucarístic, i aprofitant el seu èxit i superàvit econòmic (així com donacions de diverses famílies burgeses a través de l'Asociación Católica de Dirigentes), el bisbe Gregorio Modrego es proposà pal·liar la manca d'habitatge públic per l'onada massiva d'immigrants arribats a Barcelona, ordenant urbanísticament, de passada, la perifèria.

Són 16,5 hectàrees de terrenys adquirides pel Patronato de Viviendas del Congreso Eucarístico a la família Ros de Ramis (de la finca de Cal Ros). L'Ajuntament aprova el pla parcial el febrer del 1953 i Soteras fa el projecte amb les places del Doctor Modrego i la del Congrés Eucarístic com a eixos. Les obres es van allargar fins a l'any 1962.

Són 2.700 pisos, comerços i equipaments escolars, esportius i religiosos que conformen una petita ciutat que combina illes tancades i obertes, en edificis sostinguts sovint sobre pilotis o columnes, que alliberen les plantes baixes i faciliten la comunicació. Per Antoni González i Raquel Lacuesta*, es tracta d'un resultat estètic potser poc reeixit, però molt interessant quant a l'elevat dinamisme cívic i cultural, estrany en altres polígons d'aquesta mena. La raó és, segons ells, l'acurada selecció dels ocupants i la seva distribució en funció del tipus i grandària de les famílies, la professió i la procedència. Abans del Congrés, s'havien eliminat a correcuita les barraques a la ciutat, traslladant a la gent a llocs com els Habitatges del Governador al Verdum i Can Clos a Montjuïc, amb uns resultats en la qualitat de l'allotjament molt inferiors.

*A. Gónzalez, R. Lacuesta: Barcelona 1929-1994. Guia de arquitectura (Editorial GG, 1995).

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí