Torre Rosa (Barcelona - El Congrés i els Indians - Barcelonès)


Barcelona - Torre Rosa

Barcelona - Torre Rosa (Foto: Graciel·la Vidal, 2016)

Barcelona - Torre Rosa

Barcelona - Torre Rosa (Foto: Graciel·la Vidal, 2016)

Barcelona - Torre Rosa

Barcelona - Torre Rosa (Foto: Graciel·la Vidal, 2016)

Barcelona - Torre Rosa

Barcelona - Torre Rosa (Foto: Graciel·la Vidal, 2016)



TipusEdifici residencial
Període1911-1929
EstilNoucentisme
AutorFerran Tarragó Nogué
Situació Carrer Francesc Tàrrega, 22
La Torre Rosa es va dir anteriorment Villa Jazmines i va ser un habitatge d'estiueig de gran distinció, amb torre-mirador. El seu propietari va ser José Racionero Torres i el seu arquitecte, Ferran Tarragó Nogué, del qual sabem que va projectar també una casa a Tossa, La Pauma. Als anys 50, va passar a ser un col·legi i actualment, un bar elegant. De 1920, sembla que un projecte urbanístic de 1924 plantejava la seva desaparició, que sortosament no es va dur a terme.

Al barri dels Indians, no succeeix com en altres barris o poblacions, on els que retornen enriquits d'Amèrica financien equipaments o edificis públics (també n'hi va haver que van tornar arruïnats). No se sap molt bé a que respon el nomenclàtor d'aquests carrers: Puerto Principe, Manigua, Matanzas, Campo Florido, Cienfuegos, Pinar del Rio...Hi ha diverses hipòtesis. Que els proposés Pancho Subirà, l'únic indià que hi ha documentat. Que els hi posessin afectats per l'impacte causat per l'encara recent pèrdua de Cuba. O per una iniciativa municipal dels anys 10-20 que impulsava la tria de noms de poblacions d'Amèrica Llatina, sense més consideracions.

Indians és una denominació popular apareguda als anys 80, acceptada i reblada als 90-2000 en noms de places com la de les Havaneres, del Rom Cremat i dels Indians. No es pot considerar un tot homogèni amb el Congrés, els dos noms dónen idea del diferent origen i tipologies constructives que hi ha.

El barri va néixer als terrenys de cultiu de Can Berdura gràcies a la urbanització de la carretera de la Sagrera a Horta (l'actual carrer de Garcilaso), l'any 1867. No és, però, fins 1895, que pren un fort impuls degut a promotors com Pere i Manel Romaní i Andreu i Pere Oliva, i tal com es feia al Guinardó, segons Checa. Hi trobem torres i cases d'estiueig, cases barates construides per inversors i blocs de pisos de cooperatives obreres, com diu Fernández Valentí.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de CEDIP