L'arquitecte Josep Ros i Ros i la seva obra al Baix Llobregat (Baix Llobregat)


Olesa de Montserrat - Teatre Salistes (Foto: Albert Esteves, 2008)

Sant Joan Despí - Casa Antoni Ramonet (Foto: Albert Esteves, 2008)

Martorell - Cal Baviera (Foto: Albert Esteves, 2008)

Martorell - Casa Serra (Foto: Albert Esteves, 2008)

Martorell - Cases d'en Parellada (Foto: Albert Esteves, 2008)

Martorell - El Progrés (Foto: Albert Esteves, 2008)

Martorell - Església de Santa Maria (Foto: Albert Esteves, 2008)

Martorell - Sindicat Vitícola (Foto: Albert Esteves, 2006)

Papiol - Església (Foto: Albert Esteves, 2006)

Sant Feliu de Llobregat - Església (Foto: Albert Esteves, 2008)

Sant Andreu de la Barca - Can Ros Estrada (Foto: Albert Esteves, 2010)



Josep Ros i Ros va néixer a Martorell el 1885 i va morir a la mateixa ciutat el 19 de març de 1951. Era fill de Pere Ros Tort, mestre d’obres que bastí edificis majoritàriament eclèctics, encara que en té alguns de modernistes (la Casa Sara a Gelida, l’actual Escola de Música de Molins de Rei –Major, 1– i la del carrer Clavé, 33 de Martorell). Es va casar amb Agustina Giralt però no tingué fills. Va obtenir el títol a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona l'any 1911, sent company de promoció de Ricard Giralt Casadesús, Francesc de Paula Nebot Torrens i Fermín Álamo Ferrer. El primer fou arquitecte municipal de Figueres i de Girona; Nebot va fer una extensa obra noucentista a Barcelona alhora que urbanitzà definitivament la Plaça de Catalunya de Barcelona i Álamo construí un seguit d’edificis modernistes a Logronyo.

Josep Ros també fou arquitecte municipal. De fet, es podria dir que és l’arquitecte municipal del Baix Llobregat ja que en fou d’Olesa de Montserrat, Pallejà, Corbera, Torrelles de Llobregat, Cervelló, La Palma, Sant Andreu de la Barca, Castellbisbal i, com no, de la seva ciutat natal, Martorell. També ho va ser de Gelida i Sant Llorenç d’Hortons (Alt Penedès) i de Piera (Anoia). De gairebé totes elles ho fou fins a la seva mort. El fet que els arquitectes municipals no poguessin signar obres privades a les localitats on exercien motiva que moltes de les obres edificades en aquestes localitats restin d’autoria anònima i que moltes d'elles es puguin atribuir a Ros.

Pel que fa a la seva obra, es pot qualificar de transició entre el modernisme i el noucentisme. Podríem dir que treballa un tardomodernisme formalment proper al noucentisme, però amb una ornamentació típicament modernista.

Se’n coneixen obres a gairebé tot el Baix Llobregat i també a Barcelona, encara que les de la Ciutat Comtal són força anodines. Les seves obres més notòries a la comarca són les següents:

Modernistes:
A Martorell: la Casa Serra (1913), la Torre Ros (1914), de la seva propietat, les Cases d’en Parellada (1920-29), Cal Baviera (1925) i el sepulcre de la família Bové (1931). A Sant Joan Despí: la Casa Antoni Ramonet (1916).

Noucentistes:
A Martorell el Sindicat Vitícola (1917) i el Cafè del Progrés (1928).

Eclèctiques amb tocs noucentistes:
A Olesa de Montserrat el Teatre Social (1922) i a Sant Andreu la torre Ros Estrada (1923).

Cal esmentar també la seva obra restauradora d’esglésies que varen ser destruïdes durant la Guerra Civil com les de Sant Feliu de Llobregat (1946), Martorell (1944) i el Papiol (1959), les dues darreres amb la col·laboració de Francesc Folguera.

Fora del Baix Llobregat podem citar com a obres més destacades: a Gelida, la Unió del Casal Gelidenc (1917), la urbanització de l'avinguda Colomer, l'Escorxador, la casa Riba i diferents torres noucentistes (1922-1935); a Igualada l'adoberia Ferreny-Sabaté (1912-19); a Sant Llorenç d’Hortons, la reforma de Cal Simó (1911); a Terrassa, la casa Jacint Bosch (1912); i a Sant Sadurní d’Anoia, les cases Salvador Gibert al carrer Diputació i les Caves Freixenet (1924/29).

Text: Valentí Pons Toujouse


Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de CEDIP