Les masies de la Cerdanya (Cerdanya)


Age - Masia (Foto: PdC, 2006)

Baltarga - Cal Grau (Foto: PdC, 2006)

Bellver - Cal Codolet (Foto: PdC, 2006)

Coborriu de la Llosa - Masia (Foto: PdC, 2006)

Ger - Masia (Foto: PdC, 2006)

Guils - Masia (Foto: PdC, 2006)

Guils - Masia (Foto: PdC, 2006)

Montellà - Masia (Foto: PdC, 2006)

Nas - Masia (Foto: PdC, 2006)

Nas - Masia (Foto: PdC, 2006)

Olià Masia (Foto: PdC, 2006)

Pedra - Masia (Foto: PdC, 2006)

Pedra - Masia (Foto: PdC, 2006)

Pi - Masia (Foto: PdC, 2006)

Portal - Cal Manxot - 1792 (Foto: PdC, 2006)

Portal - Ger - 1801

Portal - Isòvol - 1897

Portal - Llívia - 1790

Portal - Nerellà - 1912

Prullans Masia (Foto: PdC, 2006)

Saga - Masia (Foto: PdC, 2006)

Saga - Masia (Foto: PdC, 2006)

Talló - Ca la Renda (Foto: PdC, 2006)

Talló - Cal Tresa (Foto: PdC, 2006)

Portal - Prullans - 1881



La tipologia del mas cerdà és, lògicament, una conseqüència de les característiques físiques, geològiques i climàtiques de la comarca, així com del tipus d'explotació agropecuària tradicional i també del seu esdevenir històric.

La Cerdanya és una comarca fèrtil i ben regada, de clima suau a la plana, que ha estat habitada des de la prehistòria. Els prats dalladors i, en menor mesura, el blat, han estat la base de l'agricultura tradicional, mentre que la ramaderia ha anat assolint un paper creixent, especialment el bestiar boví i equí.

Pel que fa a la història, la Cerdanya va viure l'esclat medieval, del qual en són testimoni les esglésies romàniques que ens han pervingut, però en canvi els segles XVI i XVII van ser nefastos per a la comarca, donat el seu caràcter fronterer en una època convulsa de guerres i despoblament. Contràriament, el segle XVIII marca l'inici d'una època de desenvolupament mercès a l'auge de l'agricultura i al contraban, bonança que s'allarga durant tot el segle XIX fins enllaçar amb els inicis del turisme.

Conseqüència de tot això és el fet que la major part de masies cerdanes van ser construïdes o transformades durant els segles XVIII i XIX. Es caracteritzen per tenir les diverses dependències, la casa, els estables, el paller, formant un recinte tancat amb el típic portal de pedra d'arc escarser, a diferència dels masos més antics que solen tenir portals adovellats de punt rodó. Els murs són de pedra nua i les cobertes, generalment a dues vessants, són de llicorella. Algunes cases -poques- encara conserven les típiques balconades de fusta. Uns dels elements més característics són les altes pallisses, amb columnes de pedra i embigat de fusta.

Text: Albert Esteves


Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de CEDIP