Esglésies del Maresme (I). Portades gòtiques del segle XVI (Maresme)


Arenys de Munt - Sant Martí (Foto: PdC, 2007)

Argentona - Sant Julià (Foto: PdC, 2007)

Cabrera de Mar - Sant Feliu (Foto: PdC, 2007)

Dosrius - Sant Iscle i Santa Victòria (Foto: PdC, 2007)

Sant Andreu de Llavaneres - Església vella (Foto: PdC, 2007)

Vilassar de Dalt - Sant Genís (Foto: PdC, 2007)



A partir de la tercera dècada del segle XV, Catalunya inicia un període de represa econòmica i comença a superar la profunda crisi del segle anterior i les repercussions de la guerra civil del temps de Joan II. Fruit d'aquesta represa, que coincideix en el temps amb el regnat de Carles I, és l'inici de noves esglésies a molts pobles de la comarca: l'església vella de Sant Andreu de Llavaneres (1508), Sant Genís de Vilassar de Dalt (1511), Sant Martí d'Arenys de Munt (1514), Sant Julià d'Argentona (1517), Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius (1526), Sant Feliu de Cabrera de Mar (1540).

En tots aquests temples l'esperit gòtic perviu encara amb tota la seva plenitud, tant pel que fa a l'estructura com a la morfologia. Una bona prova d'això són les portalades, projectades totes elles amb una sorprenent semblança.

Es caracteritzen per tenir la llinda recta, monolítica, en general nua o amb un petit escut com única ornamentació. Els brancals estan formats per fines nervadures, amb capitells esculturats amb bustos humans i animals fantàstics, o bé amb formes vegetals. Damunt la llinda hi ha el timpà, semicircular o lleugerament apuntat. Els relleus i escultures que els omplien s'han perdut en la seva major part o bé són d'època moderna. En el cas d'Arenys de Munt hi ha una rèplica de la imatge de Sant Martí, obra de Joan de Tours, destruïda el 1936. Al voltant del timpà es perfilen les arquivoltes, lleugerament conopials, com a continuació de les nervadures exteriors dels brancals. Amb tot, hi ha algunes solucions més simplificades, com la d'Argentona o la de Dosrius. En aquest darrer cas, el timpà és una petxina, solució que també trobem a l'Hospital de la Santa Creu, de Barcelona, construït uns anys abans, o a la Torre Vella de Badalona. Finalment, una part important de l'esquema ornamental s'estableix al voltant de l'arquivolta exterior, amb relleus en forma de fulles amb els extrems ondulats (frondes) i un floró central que sol estar coronat amb la imatge de l'arcàngel Sant Miquel (Arenys, Vilassar, Llavaneres).

Text: Albert Esteves


Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de CEDIP