Animals exòtics a l'arquitectura modernista (Barcelonès)


Can Mauri (La Pobla de Segur) - RAMON MAURI ARNALOT (Foto: Valentí Pons, 2011)

Casa Josep Barnolas (Barcelona) - MIQUEL PASCUAL TINTORER (Foto: Valentí Pons, 2009)

Clínica Doctor Sabaté (Tortosa) - JOSEP M. VAQUER URQUIZU (Foto: Valentí Pons, 2011)

Fàbrica Casarramona (Barcelona) - JOSEP PUIG I CADAFALCH (Foto: Valentí Pons, 2011)

Hostal Pessets (Sort) - JACINT GÓMEZ PORTELLA (Foto: Valentí Pons, 2004)

Institut Pere Mata (Reus) - LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER (Foto: Valentí Pons, 2003)

Monument al Pare Claret (Sallent) - ALEXANDRE SOLER MARCH (Foto: Valentí Pons, 2011)

Panteó Esqueu i Villalonga (Lloret de Mar) - BONAVENTURA CONILL (Foto: Valentí Pons, 2004)

Sagrada Família (Barcelona) - ANTONI GAUDÍ CORNET (Foto: Valentí Pons, 2011)

Tomba família Borrell (Alella) - GENERAL GUITART LOSTALÓ (Foto: Valentí Pons, 2011)



Una de les facetes més interessants del modernisme arquitectònic va ser el seu vessant decoratiu. És cert que el primer pas cap a la llibertat estètica dels arquitectes i mestres d’obra es va donar en l’eclecticisme i en l’historicisme, però el seu punt més àlgid es produí en el modernisme, classificat per alguns com una visió manierista de l’eclecticisme.

Entre els diversos corrents d’aquest estil, la secessió, el jugendstil i l’Escola de Glasgow es decantaven més cap a una decoració geomètrica acompanyada amb alguna representació de fades o amb les tres barres i el cèrcol, el tríglif, reminiscència del llorer romà.
Els altres corrents, és a dir, el modernisme, l’Art Nouveau i el Liberty cercaven una decoració basada més en la Natura i en l’experimentació en l’ús dels materials (corbes, giragonses, etc). També va existir una altra mena d’ornamentació, que en aquest cas, estem deixant de banda, és l’aconseguida amb el diferent joc de volums i amb l’ús del maó.

L’ornamentació es manifestava en la façana: falsos carreus, esgrafiats, balcons i finestres amb ferro de forja, escultures, gàrgoles; en els vestíbuls de les cases: pintures al sostre, ceràmica a les parets, caixes d’ascensors treballades en ferro, etc. i, fins i tot, en la decoració de les cambres i en el mobiliari i tot d’acord amb la idea wagneriana de l’”horror vacui”, de la por al buit.

En el cas del modernisme es va fer servir preferentment l’ornamentació floral i vegetal com una forma d’apropar la Natura a la ciutat i és en aquest atansament de la Natura que alguns també decidiren d’utilitzar la fauna com a element decoratiu. La més comuna va ser la fauna local, tant la domèstica (ànecs, gats, gossos) com aquella que hom podia trobar en els boscos de les contrades més properes (esquirols, puputs, àligues, serps), a més dels insectes i amfibis. Encara que no, per això, es va deixar de banda, en alguns casos, els animals exòtics.

Entenem com a animals exòtics tots aquells que no són propis de les regions on es bastien els edificis o que són provinents de l’imaginari mitològic, religiós o popular. Diverses fonts van servir d’inspiració a l’hora de representar-los.

N'hi havia que procedien de la mitologia clàssica grega o romana, normalment producte d’una hibridació, com ara les harpies (ocell amb cap i bust de dona), els grifons o grius (animals amb cos de lleó i cap d’àliga), les esfinxs (homes o dones amb garres de lleó), els pegasos (cavalls voladors) i els lleons, aquests darrers emprats com a símbol del poder. També tenim rastres de la cultura persa o assíria, per exemple en el coronament de la casa de l’escultor López Pedre a Santiago de Compostel·la.

Altres provenien dels bestiaris medievals, del folklore i llegendes populars com ara les àligues bicèfales, els dracs (aquest comunament relacionat amb la temàtica de Sant Jordi, patró, entre d’altres, de Catalunya), el ratpenat que tot i ser comú, s’utilitzava també com a símbol de la Casa de Barcelona arran de la conquesta de València per part del rei Jaume I, el lleó rampant. Trobem dracs en diferents postures, ja que el seu cos sinuós s’avé al moviment del “coup de fouet”, amb ales o sense, en ferro, en ceràmica vidrada, en pedra i en qualsevol tipus de material

En una època en què tornaven els anomenats indianos, aquells que feren la fortuna a les Amèriques, no faltaren representacions d’animals procedents d’aquelles terres. Els indianos, a banda de palmeres i altres plantes exòtiques en els seus jardins, criats indígenes, forma de vestir i la seva filantropia, solien utilitzar en les seves cases i mansions records d’aquelles terres, els quals es manifestaven en l’ornamentació: lloros, micos, iguanes, còndors van començar a poblar les façanes de llurs possessions.

El colonialisme africà o l’asiàtic portaren el coneixement d’animals diferents als propis, tot i que molts ja es coneixien, a la vegada cal recordar que una de les fonts primigènies del modernisme va ser l’exotisme de les “chinoisseries” i dels articles procedents del Japó. Aquests països fan que apareguin el cocodril, el rinoceront, l’elefant, porc espins, per exemple, com a provinents de l’Àfrica i el tigre, els galls dindis (amb les ales obertes tot mostrant la seva gran bellesa o amb les ales plegades), el drac xinès com a asiàtics. Un dels millors exemples del drac serpentí xinés és el de la casa Bruno Quadras de la Rambla barcelonina de l’arquitecte Josep Vilaseca, aquest autor, a més, solia decorar els seus edificis amb una mena de dracs estilitzats que tot just prenien la forma d’abelles o de libèl·lules.

Altres animals podien ser inventats, així trobem, espècies d’home-mico, elefants alats, monstres marins, sirenes alades, animals amb banyes, etc.
Les aventures marines portaren les sirenes, diferents tipus de peixos, un d’ells a la Casa del Baró de Quadras de Puig i Cadafalch a la Diagonal de Barcelona presenta una tipologia inspirada en l’art maia, dofins, balenes, etc. Puig i Cadafalch solia utilitzar peixos alats o una espècie de lloros en les seves gàrgoles, dels primers en podem veure a l’esmentada Casa del Baró de Quadras i a la Casa de les Punxes i dels segons al Palau Macaya també a Barcelona. Jujol utilitza decoració marina en la Pedrera i en els plafons ceràmics del Parc Güell; Sayrach crea una mena de fons marí en els vestíbuls de les seves cases del carrer Enric Granados de Barcelona. A la comarca del Pallars podem veure balenes i altres monstres aquàtics en els plafons ceràmics de la Casa Mauri (Pobla de Segur) i sirenes alades en la Fonda Pesets (Sort)

A vegades eren utilitzats amb mentalitat religiosa: cal recordar la profusió dels mateixos en les gàrgoles i en els capitells de les columnes a imitació dels estils medievals o la utilització com a símbol del mal, així a Sallent (Barcelona) en el monument a Sant Antoni Maria Claret veiem un cocodril amb una espasa travessada símbol de la victòria del Cristianisme sobre les altres creences.

Els panteons també són un mostrari per aquestes bèsties: al cementiri d’Alella hi ha el panteó Borrell amb lloros en les columnetes i el sarcòfag suportat per peixos amb urpes felines; a Lloret de Mar és notable el panteó Esqueu i Villalonga amb un immens animal banyut que el defensa.

La força d’algun d’aquests animals era utilitzada simbòlicament, així en alguns edificis (Melilla, Tortosa, La Corunya) es poden veure elefants suportant el pes de balcons i altres elements arquitectònics.

Puig i Cadafalch no va ser l’únic dels grans arquitectes que s’inspiraren en aquesta mena d’animals. Així, podem observar un gran repertori en l’obra de Gaudí, especialment a la Sagrada Família on es representen serps, cocodrils, iguanes, camaleons, etc; el drac de que ens barra l’accés al Jardí de les Hespèrides en els Pavellons Güell; el llangardaix o drac Pitó del Park Güell que segons la mitologia va ser mort pel déu Apol·lo qui després l’enterrà sota l’onfalos del temple de Delfos i que és considerat com a protector de les aigües subterrànies. Sense deixar d’esmentar el dors de drac del coronament de la Casa Batlló recobert d’escates de ceràmica vidrada.

Domènech i Montaner, fa servir, per exemple, cavalls alats en el Palau de la Música i en el Palau Montaner, ambdós a Barcelona.

La utilització d’animals exòtics no només es va limitar a Catalunya i a la resta de la Península Ibèrica, també en podem trobar al llarg de tota Europa: cal esmentar com a exemples significatius el Pont dels Dragons a Ljubljana (Eslovènia), la porta d’accés al Zoo de Budapest (Hongria), amén de la Casa dels Elefants en el mateix Zoo amb un gran cap d’elefant a l’entrada, caps de rinoceronts a la base de les cupuletes que la flanquegen i rinoceronts, elefants, hipopòtams i, fins i tot, triceratops en la motllura decorativa; la casa de les Quimeres a Kíev (Ucraïna), l’arquitecte Giovanni Michelazzi feia profús ús de dracs i grifons en els seus edificis a Florència (Itàlia), etc

Tot aquesta fauna a l’igual que la resta de decoracions utilitzades en els edificis fan que ens resulti més agradable la seva contemplació i que podem anar trobant nous incentius per fixar-nos-hi.

Autor: Valentí Pons Toujouse


Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de CEDIP