Les estàtues del Parc de la Ciutadella (Barcelona - Parc de la Ciutadella - Barcelonès)


Barcelona - Parc de la Ciutadella. Estàtua d'Aribau

Barcelona - Parc de la Ciutadella. Estàtua d'Aribau (Foto: Albert Esteves, 2019)

Barcelona - Parc de la Ciutadella. Caçador de lleons

Barcelona - Parc de la Ciutadella. Caçador de lleons (Foto: Albert Esteves, 2007)

Barcelona - Parc de la Ciutadella. La Cigonya i la Guineu

Barcelona - Parc de la Ciutadella. La Cigonya i la Guineu (Foto: Albert Esteves, 2007)

Barcelona - Parc de la Ciutadella. La Deesa

Barcelona - Parc de la Ciutadella. La Deesa (Foto: Albert Esteves, 2007)

Barcelona - Parc de la Ciutadella. La Nit

Barcelona - Parc de la Ciutadella. La Nit (Foto: Albert Esteves, 2007)

Barcelona - Parc de la Ciutadella. Pietat

Barcelona - Parc de la Ciutadella. Pietat (Foto: Albert Esteves, 2007)

Barcelona - Parc de la Ciutadella

Barcelona - Parc de la Ciutadella (Foto: Albert Esteves, 2007)

Barcelona - Parc de la Ciutadella. Monument als barcelonins morts als camps d'extermini nazis

Barcelona - Parc de la Ciutadella. Monument als barcelonins morts als camps d'extermini nazis (Foto: Albert Esteves, 2007)



TipusArt Públic
Situació Parc de la Ciutadella
Tot el Parc de la Ciutadella està farcit d'elements escultòrics de gran interès. Al marge dels monuments més importants i singulars hi ha tot un conjunt d'obres realitzades en el moment de la urbanització del Parc, com ara Caçador de Lleons (Agapit Vallmitjana Abarca), del 1883, de gran expressivitat. De la mateixa època és la Font de la Cigonya i la Guineu (Eduard Alentorn), inspirada en una faula de La Fontaine o el Monument a Aribau, del 1884, que va ser esculpit en pedra per Manuel Fuxà i substituït per una còpia en bronze d'Enric Monjo el 1934.

Més tardanes són la Deesa (Josep Dunyach), del 1928, i la Nit (Vicenç Navarro), del 1929, ambdues d'estètica noucentista. Havien estat ubicades a la plaça Catalunya però una campanya moralista les va fer retirar del seu emplaçament original. Del 1936 és el Monument als Voluntaris Catalans Morts a França, de Josep Clarà.

Del 1984 és la Pietat, de Ferran Ventura. I l'any 1987 es va encarregar al canadenc André Fauteux un monument als barcelonins morts pel nazisme en camps d'extermini durant la Segona Guerra Mundial.
  • Si voleu aportar més imatges o informació d’aquest element, cliqueu aquí

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de CEDIP