Durant els segle XVI i XVII a la costa tarragonina, com a tot el Mediterrani hispà, sovintejaven les ràtzies de la pirateria turca o barbaresca. Eren atacs de curta durada que tenien com a objectiu el pillatge i el segrest de persones per a les quals es demanaven després altíssims rescats. Tot plegat tenia aterrits els habitants de les viles i masos propers a la costa.

Per prevenir i defensar-se d'aquests atacs es va constituir una xarxa de torres de vigilància que es comunicaven entre elles per mitjà de senyals de fum o de foc i avisaven quan apareixia el primer indici d'un estol corsari. Les que estaven adossades a les cases de pagès tenien, alhora, una funció defensiva. Generalment tenien una porta al primer pis, a la qual s'hi accedia per mitjà d'una escala de mà, que es recollia un cop s'hi havia refugiat la família. Des del primer pis es podia pujar a dalt de la torre, que comptava amb elements defensius (merlets, corseres, matacans) que permetien repel·lir les incursions.

Al Tarragonès hi ha un nombre considerable de torres de guaita. Algunes tenen origen medieval però la major part van ser bastides o reconstruïdes durant els segles XVI i XVII. Les torres aïllades que formaven part de la línia costanera solen ser de planta rodona (la d'en Segur, Tamarit, la Móra, Cucurull) mentre que les que es troben adossades a masies generalment tenen planta quadrada (mas de la Creu, la Pineda, Carboners, Cusidor). Tanmateix, això no és una norma fixa i hi ha excepcions en tots dos casos.

Text: Albert Esteves

Afegiu informació Afegiu fotografies