Palau dels Marquesos de la Floresta (Tàrrega (vila) - Urgell)


Tàrrega - Palau dels Marquesos de la Floresta

Tàrrega - Palau dels Marquesos de la Floresta (Foto: Albert Esteves, 2018)

Tàrrega - Palau dels Marquesos de la Floresta

Tàrrega - Palau dels Marquesos de la Floresta (Foto: Albert Esteves, 2018)

Tàrrega - Palau dels Marquesos de la Floresta

Tàrrega - Palau dels Marquesos de la Floresta (Foto: Albert Esteves, 2018)

Tàrrega - Palau dels Marquesos de la Floresta

Tàrrega - Palau dels Marquesos de la Floresta (Foto: Albert Esteves, 2018)

Tàrrega - Finestral de l'església de la Sagrada Família, ara instal·lat al Parc de Sant Eloi

Tàrrega - Finestral de l'església de la Sagrada Família, ara instal·lat al Parc de Sant Eloi (Foto: Albert Esteves, 2018)

Tàrrega - Palau dels Marquesos de la Floresta

Tàrrega - Palau dels Marquesos de la Floresta (Foto: Lluís Marià Vidal -Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya-, c1894)

Tàrrega - Palau dels Marquesos de la Floresta

Tàrrega - Palau dels Marquesos de la Floresta (Foto: Juli Soler -Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya-, c1900)

Tàrrega - Palau dels Marquesos de la Floresta

Tàrrega - Palau dels Marquesos de la Floresta (Foto: autor desconegut. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya, c1900)

Tàrrega - Palau dels Marquesos de la Floresta

Tàrrega - Palau dels Marquesos de la Floresta (Foto: Josep Salvany -Fons Salvany, Biblioteca de Catalunya-, 1913)



TipusEdifici residencial
PeríodeSegle XIII a XV
EstilRomànic
Situació Carrer del Carme, 34
InterèsEspecial interès Interessant
BCINBé cultural d'interès nacional
Edificat per la família Ardèvol, instal·lada a Tàrrega cap a la fi del segle XII o inicis del XIII. Al seu costat, comunicada amb el palau, s'hi alçà la capella del Corpus Christi, dissortadament desapareguda, erigida també per Miquel Ardèvol. L'any 1443 va passar per matrimoni a Francesc de Perellós. L'any 1683 una besnéta de Ramon Perellós es va casar amb el futur marquès de la Floresta, Antoni de Potau i, des de llavors, la casa va adquirir el seu renom actual. Posteriorment va passar a mans dels Sobies i des de 1845 als Càrcer. L'edifici va entrar en decadència ja a partir del segle XVIII fins que l'any 1940 es va derruir i el seu propietari, Manuel Vidal de Càrcer, va donar a l'Ajuntament els elements arquitectònics de la façana. L'any 1955 l'Ajuntament els va cedir a la Mútua de Terrassa perquè se'n fes la reconstrucció, projecte dirigit per arquitecte Alexandre Ferrant.

Aquesta façana està centrada per un gran portal de mig punt amb les dovelles emmarcades dins un guardapols motllurat. La planta noble s'obre amb tres grans finestrals triforats dividits per fines columnetes amb elegants capitells i ornamentació de puntes de diamant. Més amunt hi ha una cornisa sobre mènsules i el pis superior una galeria oberta afegida durant la restauració. De l'interior no s'ha conservat cap element original. Es pot afirmar que aquesta façana, juntament amb la de la Paeria de Lleida, molt semblant i també del segle XIII, són les mostres més notables del gòtic civil català a les terres de Ponent. Al Poble Espanyol de Barcelona hi ha una reproducció fidel.

Pel que fa a la capella, dedicada a la Sagrada Família, es va perdre a conseqüència de la Guerra Civil i només es va salvar un element, el gran finestral gòtic, actualment exposat a l'aire lliure, al parc de Sant Eloi. D'aquesta capella procedeix el sepulcre de Miquel d'Ardèvol, conservat al Museu Nacional d'Art de Catalunya.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de CEDIP