Casa de Convalescència
(Barcelona | El Carme - Barcelonès)

La institució de la Casa de Convalescència, destinada a la rehabilitació de malalts, va néixer al segle XVII mercès als llegats de Pau Ferran, Lucrècia Gualba, Elena Soler i Victòria Astor, els escuts dels quals, especialment del primer, es poden veure per tot l'edifici. Aquest, integrat al conjunt de l'Hospital de la Santa Creu, va ser edificat entre 1629 i 1680, fent arribar el perímetre del conjunt arquitectònic fins al carrer del Carme. Gudiol el descriu com un dels darrers exemplars de sobrietat renaixentista abans del ple triomf decoratiu del barroc. De fet, podem dir que és un edifici de fàbrica renaixentista amb decoració interior barroca.

Es procura definir un espai ampli, amb llum i ventilació, a través de les finestres i les lluernes, alhora que es juga amb el contrast dramàtic, plenament barroc, entre la llum -vida-, i l'ombra -mort-. I també higiènic, en la mesura del possible per a l'època, amb l'ús d'arrimadors ceràmics, amb les rajoles de vela, verdes -al·lusió a la natura -i blanques -al·lusió a la puresa-, de boles de coure, antibacterià, als passamans de les escales, de parets gruixudes, contra la humitat, per exemple. Al voltant d’un pati central quadrat es conforma un claustre de dos pisos. La galeria baixa consta de grans arcs de mig punt sobre pilars rectangulars, mentre que el pis superior dobla el nombre d'arcs i els recolza sobre columnes toscanes. Les gàrgoles són igualment simbòliques: el bou treballador, el gos guardià, el ratpenat de la foscor, l'àliga sotjadora. Enmig del pati, amb paviment inclinat i canals, que recullen l'aigua cap a una cisterna, hi ha un templet sobre el pou, obra de Lluís Bonifaci el Vell (1689) i a l'exterior, a la cantonada amb el carrer Egipcíaques, una fornícula amb una imatge de sant Pau, obra d'en Domènec Rovira el Jove (1668).

Les magnífiques ceràmiques vidriades que fan d'arrambador són dels segles XVII i XVIII. En destaca el cicle de la vida de sant Pau, de Llorenç Passoles (1679), a l'entrada del recinte. A l'escalinata hi ha plafons ceràmics de Bernat Reig, de cap a 1776, que presenten correccions òptiques: rajoles de forma quadrada als replans de les escales, tallades al biaix -rombes- als pendents. Té un interès especial la capella, amb un magnífic retaule i unes pintures barroques, que tractem en fitxa apart. Actualment, és la seu de l'Institut d'Estudis Catalans.

La Casa de Convalescència compta amb un dels pocs jardins penjants de Barcelona, que porta el nom de Mercè Rodoreda.

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí