Can Ponsic
(Barcelona | Sarrià-Pedralbes - Barcelonès)


Barcelona - Can Ponsic

Barcelona - Can Ponsic (Foto: Albert Esteves, 2017)

Barcelona - Can Ponsic

Barcelona - Can Ponsic (Foto: Albert Esteves, 2017)

Barcelona - Can Ponsic

Barcelona - Can Ponsic (Foto: Albert Esteves, 2017)

Barcelona - Can Ponsic

Barcelona - Can Ponsic (Foto: Albert Esteves, 2017)

Barcelona - Can Ponsic

Barcelona - Can Ponsic (Foto: Albert Esteves, 2017)

Barcelona - Can Ponsic

Barcelona - Can Ponsic (Foto: Albert Esteves, 2017)

Barcelona - Can Ponsic

Barcelona - Can Ponsic (Foto: Albert Esteves, 2017)

Barcelona - Can Ponsic

Barcelona - Can Ponsic (Foto: Albert Esteves, 2017)

Barcelona - Can Ponsic

Barcelona - Can Ponsic (Foto: Albert Esteves, 2017)



TipusEdifici residencial
PeríodeSegle XIX
EstilEclecticisme
AutorAugust Font Carreras (reforma)
Situació Domínguez Miralles, 11-19 / Enric Giménez, 20-26
InterèsEspecial interès Interessant
També conegut com a ca n'Alòs, era propietat de la família Sarriera Montcada. D'origen medieval, reformada al segle XVII, fou reconstruïda el 1849, després d'haver-se incendiat el 1714 (segons Joaquim Margenat). Font Carreras la va refer entre 1892 i 1924 en estil neogòtic. Aquest arquitecte triava l'estil en funció del tipus d'edifici que havia de projectar i és un dels màxims exponents de l'eclecticisme.

Es tracta d'una gran casa unifamiliar en una gran finca, amb jardí, com el Palau de les Heures, dissenyat per ell mateix, i que recorda també can Sentmenat, tan a prop. Cos principal de planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos, i d'altres volums diversos, com la capella, les cavallerisses i diverses torres quadrades i hexagonals. Aquell té façana simètrica, on destaquen els escuts familiars, emmarcada per dues torres quadrades emmerletades de quatre pisos d'alçada, i abundants obertures -balcons i finestres, en una casa amb més de 50 habitacions- en un edifici de gran solidesa. Separada, trobem una torre de vigilància circular (potser la torre de mossèn Bernat Tarré) d'entre els segles X a XII de l'antic camí de Finestrelles o Camí Fondo, retocada amb detalls posteriors, com les finestres "gòtiques" del segle XIX.

El 1979 es va vendre a l'Ajuntament, que la va rehabilitar el 1984 amb la participació dels arquitectes Esteve Bonell Costa i Josep M. Gil Guitart. Allotja dependències de la Guàrdia Urbana i escoles.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català