Ramon Puig Gairalt. Del modernisme a la modernitat 

Albert Esteves

 

Ramon Puig Gairalt va néixer a l’Hospitalet de Llobregat l’any 1886, va obtenir el títol d’arquitecte l’any 1912 i va morir jove, l’any 1937, sent arquitecte municipal de la seva ciutat natal. El seu germà Antoni, que va néixer dos anys després i va morir dos anys abans que ell, va ser també un afamat arquitecte i va signar alguns dels projectes del seu germà, quan aquest no podia fer-ho com a arquitecte municipal.

La carrera professional de Ramon Puig Gairalt s’inicia l’any 1911, quan -encara sense títol- projecta la Casa dels Cargols, al barri de la Torrassa (projecte que signa Marià Tomàs i Barba). Són anys de plena vigència del Modernisme, un estil que Ramon Puig adopta amb determinació però sense caure mai en l’adotzenament de tants altres arquitectes i mestres d’obres que limitaven la seva filiació modernista a la reiteració de fórmules convencionals basades en perfils sinuosos i motllures florals. La seva personalitat es fa palesa en les seves primeres obres a l’Hospitalet: la Botiga Nova (1912) i les Cases Barates de la Rambla (1914), on el sentim més proper al secessionisme vienès que al modernisme local d’arrel medievalista.

Però és amb l’arribada del Noucentisme quan Ramon Puig Gairalt comença a expressar-se amb plenitud i renega d’un modernisme que qualifica de “provocador de desorientació” en la recerca d’un “estil nacional” per a la nova Catalunya que lidera la Mancomunitat. En diversos articles dels anys 1915-1920 defineix la Bellesa com l’objectiu final al que ha de tendir l’arquitectura, i és en aquest context que podem entendre les seves obres d’aquella època, des dels xalets unifamiliars de Cardedeu fins a obres d’un estricte classicisme com la Biblioteca del Vendrell.

Al llarg dels anys vint, i especialment a partir de 1928, el seu llenguatge formal i la seva concepció volumètrica comencen a evolucionar cap als postulats del moviment modern, seguint l’estela de Le Corbusier. Edificis plurifamiliars de l’Hospitalet, com les cases dels carrers Pujós, 35, Pau Casals, 4, Santa Eulàlia, 87-89 o el destacat gratacels de Collblanc, adopten sense complexos les formes prismàtiques i la geometria nua del racionalisme. Però en altres edificis coetanis és innegable la influència de l’Art Déco, que es deixa sentir en obres barcelonines com l’edifici Pidelaserra, o els dels carrers Roger de Flor, 134 i Cabanes, 28 o en el Teatre Joventut de l’Hospitalet.

Ramon Puig Gairalt és, en definitiva, un dels arquitectes catalans més singulars i polièdrics del primer terç del segle XX.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de CEDIP