Torres de guaita del Tarragonès 

Albert Esteves

Durant els segle XVI i XVII a la costa tarragonina, com a tot el Mediterrani hispà, sovintejaven les ràtzies de la pirateria turca o barbaresca. Eren atacs de curta durada que tenien com a objectiu el pillatge i el segrest de persones per a les quals es demanaven després altíssims rescats. Tot plegat tenia aterrits els habitants de les viles i masos propers a la costa.

Per prevenir i defensar-se d'aquests atacs es va constituir una xarxa de torres de vigilància que es comunicaven entre elles per mitjà de senyals de fum o de foc i avisaven quan apareixia el primer indici d'un estol corsari. Les que estaven adossades a les cases de pagès tenien, alhora, una funció defensiva. Generalment tenien una porta al primer pis, a la qual s'hi accedia per mitjà d'una escala de mà, que es recollia un cop s'hi havia refugiat la família. Des del primer pis es podia pujar a dalt de la torre, que comptava amb elements defensius (merlets, corseres, matacans) que permetien repel·lir les incursions.<br/><br/>Al Tarragonès hi ha un nombre considerable de torres de guaita. Algunes tenen origen medieval però la major part van ser bastides o reconstruïdes durant els segles XVI i XVII. Les torres aïllades que formaven part de la línia costanera solen ser de planta rodona (la d'en Segur, Tamarit, la Móra, Cucurull) mentre que les que es troben adossades a masies generalment tenen planta quadrada (mas de la Creu, la Pineda, Carboners, Cusidor). Tanmateix, això no és una norma fixa i hi ha excepcions en tots dos casos.