Colònia Güell: Cripta (interior)
(Santa Coloma de Cervelló - Baix Llobregat)


Colònia Güell - Cripta (interior)

Colònia Güell - Cripta (interior) (Foto: Albert Esteves, 2018)

Colònia Güell - Cripta (interior)

Colònia Güell - Cripta (interior) (Foto: Albert Esteves, 2018)

Colònia Güell - Cripta (interior)

Colònia Güell - Cripta (interior) (Foto: Albert Esteves, 2018)

Colònia Güell - Cripta (interior)

Colònia Güell - Cripta (interior) (Foto: Albert Esteves, 2018)

Colònia Güell - Cripta (interior)

Colònia Güell - Cripta (interior) (Foto: Albert Esteves, 2018)

Colònia Güell - Cripta (interior)

Colònia Güell - Cripta (interior) (Foto: José Antonio, 2009)

Colònia Güell - Cripta (interior)

Colònia Güell - Cripta (interior) (Foto: José Antonio, 2009)

Colònia Güell - Cripta. Pica beneitera

Colònia Güell - Cripta. Pica beneitera (Foto: Jordiferrer, 2014)

Colònia Güell - Cripta, bancs dissenyats per Gaudí

Colònia Güell - Cripta, bancs dissenyats per Gaudí (Foto: Albert Esteves, 2018)

Colònia Güell - Cripta (interior)

Colònia Güell - Cripta (interior) (Foto: Arnau Izard -Arxiu fotogràfic C.E.C.-, 1919)

Colònia Güell - Cripta (interior)

Colònia Güell - Cripta (interior) (Foto: Arnau Izard -Arxiu fotogràfic C.E.C.-, 1919)



TipusEdifici religiós
Període1888-1910
EstilModernisme
AutorAntoni Gaudí Cornet / Josep M. Jujol Gibert
Situació Colònia Güell: Reixac, s/n
ProteccióBé cultural d'interès nacional (BCIN)
El recinte de la capella evoca una gruta natural. Té planta poligonal estrellada i està cobert amb una gran volta nervada irregular, recolzada damunt de quatre columnes de basalt inclinades. Darrere el presbiteri hi ha una tribuna elevada, a manera de deambulatori, que es comunica amb la sagristia. Hi ha una escala de caragol inacabada que havia de conduir al pis superior. El monocromatisme dels maons i la pedra només es veu alterat pels vitralls coloristes de les finestres, en forma d'ales de papallona o de pètals de flor, dissenyats per Jujol i restaurats per Pere Cánovas.

Actualment, hi ha tres altars, el de la Sagrada família, obra de Jujol, el de la Mare de Déu de Montserrat, obra d'Isidre Puig Boada i l'altar central. L'original de Jujol va desaparèixer l'any 1936 i va ser substituït l'any 1965 per un de nou dissenyat per l'arquitecte americà Peter Harnden.

Cal destacar el disseny dels bancs, obra de Gaudí, i les espectaculars piques beneiteres, fetes amb unes enormes petxines procedents de Filipines, inserides en una estructura de ferro forjat.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català