Colònia Güell: Cripta (interior)
(Santa Coloma de Cervelló - Baix Llobregat)


Colònia Güell - Cripta (interior)

Colònia Güell - Cripta (interior) (Foto: Albert Esteves, 2018)

Colònia Güell - Cripta (interior)

Colònia Güell - Cripta (interior) (Foto: Albert Esteves, 2018)

Colònia Güell - Cripta (interior)

Colònia Güell - Cripta (interior) (Foto: Albert Esteves, 2018)

Colònia Güell - Cripta (interior)

Colònia Güell - Cripta (interior) (Foto: Albert Esteves, 2018)

Colònia Güell - Cripta (interior)

Colònia Güell - Cripta (interior) (Foto: Albert Esteves, 2018)

Colònia Güell - Cripta (interior)

Colònia Güell - Cripta (interior) (Foto: José Antonio, 2009)

Colònia Güell - Cripta (interior)

Colònia Güell - Cripta (interior) (Foto: José Antonio, 2009)

Colònia Güell - Cripta. Pica beneitera

Colònia Güell - Cripta. Pica beneitera (Foto: Jordiferrer, 2014)

Colònia Güell - Cripta, bancs dissenyats per Gaudí

Colònia Güell - Cripta, bancs dissenyats per Gaudí (Foto: Albert Esteves, 2018)

Colònia Güell - Cripta (interior)

Colònia Güell - Cripta (interior) (Foto: Arnau Izard -Arxiu fotogràfic C.E.C.-, 1919)

Colònia Güell - Cripta (interior)

Colònia Güell - Cripta (interior) (Foto: Arnau Izard -Arxiu fotogràfic C.E.C.-, 1919)



TipusEdifici religiós
Període1888-1910
EstilModernisme
AutorAntoni Gaudí Cornet / Josep M. Jujol
Situació Colònia Güell: Reixac
ProteccióBé cultural d'interès nacional (BCIN)
El recinte de la capella evoca una gruta natural. Té planta poligonal estrellada i està cobert amb una gran volta nervada irregular, recolzada damunt de quatre columnes de basalt inclinades. Darrere el presbiteri hi ha una tribuna elevada, a manera de deambulatori, que es comunica amb la sagristia. Hi ha una escala de caragol inacabada que havia de conduir al pis superior. El monocromatisme dels maons i la pedra només es veu alterat pels vitralls coloristes de les finestres, en forma d'ales de papallona o de pètals de flor, dissenyats per Jujol.

Actualment, hi ha tres altars, el de la Sagrada família, obra de Jujol, el de la Mare de Déu de Montserrat, obra d'Isidre Puig Boada i l'altar central. L'original de Jujol va desaparèixer l'any 1936 i va ser substituït l'any 1965 per un de nou dissenyat per l'arquitecte americà Peter Harnden.

Cal destacar el disseny dels bancs, obra de Gaudí, i les espectaculars piques beneiteres, fetes amb unes enormes petxines procedents de Filipines, inserides en una estructura de ferro forjat.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català