| Tipus | Edifici religiós |
| Període | Segle X a XII |
|---|
| Estil | Romànic |
| Situació |
Puig de la Creu |
| Protecció | Bé cultural d'interès nacional (BCIN) |
El cim de la muntanya del Puig de la Creu, de 668 metres d'alçada, fa de divisòria entre Sentmenat i Castellar del Vallès. Ofereix una perspectiva completa de la comarca, amb vistes del massís de Sant Llorenç i també de Montserrat. El castell, d'entre els segles XVI-XVII, amb una forma irregular semblant a un pentàgon, es desenvolupa a l'entorn d'un pati central.
Originalment, la capella era romànica, del segle XII. De caràcter rural, sense ornamentació, i d’una sola nau amb absis trevolat. Està dedicada a Santa Maria (de la Creu), la Mare de Déu dels Dolors. L’edifici apareix esmentat per primer cop en una donació de Guillem de Montcada i la seva dona Guillermina al monestir de Sant Cugat. Al segle XV, tenia dos altars dedicats a Sant Mateu i Santa Margarida. Fins a finals del segle XVIII, -fi de la seva vinculació amb Sant Cugat-, sembla que en aquesta església se celebrava un aplec. A partir d’aquestes dates, entra en un procés d’abandonament.
El 1822 es va provar de fer-hi algunes reformes, però no va ser fins al 1925 que es van iniciar, quan tot plegat ja era una ruïna. El mestre d'obres Josep Perich Fruitós l'havia comprat el 1922 i fou qui li va donar l'aspecte de castell romàntic. Després de la guerra civil, destruït de nou, va ser de la família Borrell Fumador, que van refer el conjunt i el campanar, entre 1951-57. Als anys 90, estava molt degradat una altra vegada. La propietat, ara la família Martí Monllor, el va recuperar de nou.
L'accés al Puig de la Creu des de Sentmenat és a peu, amb diverses opcions, de les quals, la més comuna és la que surt de Can Vinyals, passa per Can Padró i la Font del Gurri (cap a 4 km). Per a anar-hi en cotxe, cal passar per Castellar del Vallès, on hi ha dues pistes que hi porten: el camí de Canyelles a Catafau, fins a l’alzina balladora, i d’allí seguir el camí que porta fins al Puig (6 km); i el camí del sud, que surt de l’era d’en Petasques (3,5 km).