Monestir de Santa Maria de Vallsanta
(Guimerà - Urgell)

El monestir cistercenc femení de Santa Maria de Vallsanta va ser començat a construir l'any 1235, per tal de substituir el de Santa Maria de la Bovera, que es trobava en males condicions. A partir de 1237 comencen a traslladar-s'hi les primeres monges i l'any 1246 ja n'eren vint-i-tres, amb l'abadessa Agnès de Guimerà al capdavant. Durant els segles XIII i XIV el cenobi va gaudir d'una gran prosperitat, tot i que la pesta negra de 1348 va delmar la comunitat. Malgrat això, en aquella època es va refer l'església, dins un estil plenament gòtic. L'any 1403 la comunitat va començar a minvar i a mitjan segle XV es pot dir que es trobava en plena decadència, una situació que es va agreujar encara més al segle següent. L'any 1589 només quedaven tres monges, sense abadessa i l'abat de Poblet en va ordenar l'extinció. Des d'aquell moment el monestir va restar abandonat i va començar el seu procés d'enrunament.

L'església constava d'una nau única, coberta amb volta de creueria i capçada amb un absis poligonal, les parets del qual estaven buidades per contenir-hi capelles radials. Exteriorment està reforçada amb contraforts. La major part de les restes conservades corresponen a la refecció de mitjan segle XIV, durant l'abadiat d'Agnès de Guimerà. D'aquesta època són els tres grans finestrals ogivals, amb traceria calada, molt semblants als que podem veure al castell de Verdú, datats cap a 1340. Es poden contemplar diversos escuts heràldics de les famílies impulsores de l'obra, com els Boixadors-Cervelló o els Alemany. Cap a 1345, a l’època de la priora Sibil·la de Boixadors, la família seva família va fer construir una capella al primer tram de la nau. També se'n va fer una de simètrica, al cantó oposat, a manera d'un fals creuer.

Tot sembla indicar que, a causa de la manca de recursos, no es va arribar a acabar el frontis, ni el cimbori, ni el campanar. Resta dempeus una modesta espadanya lateral. Pel que fa al claustre, sabem que l'any 1272 el mateix rei Jaume I va fer una donació per la seva obra, però les restes conservades no permeten conèixer el seu perímetre.

Al marge de l'església hi ha les restes d'un bon nombre de dependències monacals, si bé la major part només conservada a l'alçada dels fonaments.

Al Museu de Guimerà es conserva bona part de les troballes efectuades en les excavacions de l'any 1986 dirigides per Anna Oliver.

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí