Monestir de Santa Maria de Vallbona: la portada
(Vallbona de les Monges - Urgell)


Vallbona de les Monges - Monestir de Santa Maria, església

Vallbona de les Monges - Monestir de Santa Maria, església (Foto: Albert Esteves, 2018)

Vallbona de les Monges - Monestir de Santa Maria

Vallbona de les Monges - Monestir de Santa Maria (Foto: Cristina Rodríguez, 2022)

Vallbona de les Monges - Monestir de Santa Maria, església

Vallbona de les Monges - Monestir de Santa Maria, església (Foto: Albert Esteves, 2018)

Vallbona de les Monges - Monestir de Santa Maria

Vallbona de les Monges - Monestir de Santa Maria (Foto: Cristina Rodríguez, 2022)

Vallbona de les Monges - Monestir de Santa Maria, església

Vallbona de les Monges - Monestir de Santa Maria, església (Foto: Albert Esteves, 2018)

Vallbona de les Monges - Monestir de Santa Maria, església

Vallbona de les Monges - Monestir de Santa Maria, església (Foto: Albert Esteves, 2018)

Vallbona de les Monges - Monestir de Santa Maria, església

Vallbona de les Monges - Monestir de Santa Maria, església (Foto: Albert Esteves, 2018)

Vallbona de les Monges - Monestir de Santa Maria

Vallbona de les Monges - Monestir de Santa Maria (Foto: Juli Soler Santaló -Arxiu fotogràfic C.E.C.-, 1910)



TipusEdifici religiós
PeríodeSegle XIII a XV
EstilRomànic
Situació Plaça del Monestir
Situada al braç nord del transsepte, és una portada plenament romànica, construïda durant el primer terç del segle XIII. Està constituïda per un conjunt d'arquivoltes de mig punt que descansen sobre columnes cilíndriques, amb un tram exterior adovellat delimitat per un guardapols motllurat. Al capdamunt hi ha una cornisa triangular sota la qual pengen un seguit d'arquets cecs amb mènsules esculpides. Els capitells, amb ornamentació vegetal, es poden relacionar amb els de les ales més antigues del claustre.

El timpà presenta un estil ben diferenciat. Està presidit per la Mare de Déu i el Nen, flanquejats per dos àngels turiferaris. Segons Francesca Espanyol*, l'autor de la part escultòrica del timpà podria ser un deixeble del mestre rossellonès Ramon de Bianya, actiu a Lleida entre 1220 i 1225.

* Francesca Espanyol. Catalunya Romànica, XXIV

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català