Palau de la Música Catalana
(Barcelona | Sant Pere - Barcelonès)

És una de les obres més emblemàtiques del modernisme català i on aquest s'expressa de forma més imaginativa i sincrètica, on es conjunten perfectament l'estructura, d'esquelet metàl·lic, i l'ornamentació, esplendorosa. Va ser construït entre 1905 i 1908 promogut per l'Orfeó Català com a teatre i alhora seu de la institució, al barri on vivien els cantaires, però en un solar irregular i estret, visible des de la Via Laietana, que s'està obrint aleshores. Les façanes, molt complexes, utilitzen bàsicament el maó vist vermell i la ceràmica de colors, i confereixen a l'edifici un aire de castell fantàstic. La del carrer Sant Pere més Alt recula al primer pis, per separar-se dels edificis del davant, amb la doble columnata. La del carrer Amadeu Vives és llisa, amb balcó corregut i li falta un bust, que havia d'anar al costat del de Wagner i mai es va fer. L'entrada, originalment, havia estat un porxo accessible per als carruatges, que es tancava mitjançant una persiana metàl·lica enrotllable.

Els elements compositius i ornamentals reben inspiracions ben diverses, des del gòtic europeu fins als estils orientals, tendint a remarcar la identitat catalana amb detalls escultòrics on figuren la senyera o la Creu de Sant Jordi. Per a la realització de la decoració interior i exterior, Domènech va comptar amb el treball dels millors artesans de l'època: Eusebi Arnau, Pau Gargallo i Miquel Blay en els diferents grups escultòrics, Lluís Bru i Mario Maragliano en els mosaics o Antoni Rigalt pels vitralls, restaurats per Pere Valldepérez. També Bechini, Modolell, Vilaró, Masana, Escofet. Amb Domènech i Montaner va col·laborar el també arquitecte Francesc Guàrdia Vial.

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí