Ca l'Aranyó (Barcelona - El Parc i la Llacuna del Poblenou - Barcelonès)


Barcelona - Ca l'Aranyó

Barcelona - Ca l'Aranyó (Foto: Albert Esteves, 2019)

Barcelona - Ca l'Aranyó

Barcelona - Ca l'Aranyó (Foto: Albert Esteves, 2019)

Barcelona - Ca l'Aranyó

Barcelona - Ca l'Aranyó (Foto: Albert Esteves, 2019)

Barcelona - Ca l'Aranyó

Barcelona - Ca l'Aranyó (Foto: Albert Esteves, 2019)

Barcelona - Ca l'Aranyó

Barcelona - Ca l'Aranyó (Foto: Albert Esteves, 2019)

Barcelona - Ca l'Aranyó

Barcelona - Ca l'Aranyó (Foto: Albert Esteves, 2019)

Barcelona - Ca l'Aranyó

Barcelona - Ca l'Aranyó (Foto: Albert Esteves, 2019)

Barcelona - Ca l'Aranyó

Barcelona - Ca l'Aranyó (Foto: Albert Esteves, 2019)

Barcelona - Ca l'Aranyó

Barcelona - Ca l'Aranyó (Foto: 2009)

Barcelona - Ca l'Aranyó

Barcelona - Ca l'Aranyó (Foto: Pere López, 2011)



TipusEdifici industrial o agrícola
PeríodeSegle XIX
AutorJosep Marimon i Cot, m.o.
Situació Carrer Tànger, 101-135 / Llacuna, 123-127
InterèsEspecial interès Interessant
Antiga fàbrica de filats i teixits de cotó construïda l'any 1872 pel mestre d'obres Josep Marimon, seguint un projecte de l'empresa britànica Prince Smith. Això fa que el resultat final sigui una síntesi de l'estil manchesterià de tipus "fàbrica de pisos" i la tècnica constructiva catalana. El conjunt consta de dos edificis aïllats, tots dos de maó vist, i la xemeneia. A l'edifici principal, de planta baixa i tres pisos, hi havia la fàbrica, i a l'altre els magatzems.

Els Arañó eren originaris de Manresa i al segle XVIII es dedicaven a la manufactura de seda, L'any 1803, l'empresa José Arañó, Hermanos y Compañía inicia la fabricació de teixits de cotó i l'any 1815 s'estableixen a Barcelona. A mitjan segle XIX hi ha dues empreses separades, una constituïda per Lluís i Gaietà Arañó i una altra fundada per Josep Arañó, fill. L'any 1851 la primera d'aquestes societats adopta el nom del fill de Gaietà, Claudi Arañó i Arañó, un dels industrials més destacats de la seva època. Va ser ell qui va entrar en contacte amb l'empresa anglesa Prince Smith & Son, de Yorkshire, de la qual adopta el sistema constructiu de bigues i columnes de fosa, adaptant-hi la típica volta catalana de ceràmica. L’any 1948 l’arquitecte Joaquim Vilaseca va projectar la reforma de l’extrem dret del magatzem, amb la construcció d’un pis més i l’habilitació del xamfrà d’accés.

Abandonada l'activitat fabril l'any 1986 les naus van ser adquirides inicialment per una empresa immobiliària que tenia la intenció de derruir-les. Tanmateix, la pressió ciutadana va aconseguir que l'Ajuntament les adquirís i preservés, i els anys 2003-2008 els arquitectes Antoni Vilanova, Eduard Simó, Josep Benedito i Ramon Valls van projectar la rehabilitació del conjunt, adaptat actualment com a centre universitari.
  • Si voleu aportar més imatges o informació d’aquest element, cliqueu aquí

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de CEDIP