Espai Guinovart
(Agramunt (vila) - Urgell)


Agramunt - Espai Guinovart

Agramunt - Espai Guinovart (Foto: Albert Esteves, 2019)

Agramunt - Espai Guinovart

Agramunt - Espai Guinovart (Foto: Albert Esteves, 2019)

Agramunt - Espai Guinovart

Agramunt - Espai Guinovart (Foto: Albert Esteves, 2019)

Agramunt - Espai Guinovart

Agramunt - Espai Guinovart (Foto: Albert Esteves, 2019)

Agramunt - Espai Guinovart

Agramunt - Espai Guinovart (Foto: Albert Esteves, 2019)

Agramunt - Espai Guinovart

Agramunt - Espai Guinovart (Foto: Albert Esteves, 2019)

Agramunt - Espai Guinovart

Agramunt - Espai Guinovart (Foto: Albert Esteves, 2019)

Agramunt - Espai Guinovart

Agramunt - Espai Guinovart (Foto: Albert Esteves, 2019)

Agramunt - Espai Guinovart

Agramunt - Espai Guinovart (Foto: Albert Esteves, 2019)

Guinovart - Constel·lació de cendra i caps, 1997

Guinovart - Constel·lació de cendra i caps, 1997 (Foto: Albert Esteves, 2019)

Guinovart - D'abelles i rostoll, 1997-2002

Guinovart - D'abelles i rostoll, 1997-2002 (Foto: Albert Esteves, 2019)

Guinovart - Futur i closques, 2003

Guinovart - Futur i closques, 2003 (Foto: Albert Esteves, 2019)

Guinovart - La Bassa, 1984-1988

Guinovart - La Bassa, 1984-1988 (Foto: Albert Esteves, 2019)

Guinovart - Les roselles i el balt, 1979-2001-2002

Guinovart - Les roselles i el balt, 1979-2001-2002 (Foto: Albert Esteves, 2019)

Guinovart - Rostolls

Guinovart - Rostolls (Foto: Albert Esteves, 2019)

Guinovart - Sense títol, XI

Guinovart - Sense títol, XI (Foto: Albert Esteves, 2019)

Guinovart - Terres i rostoll, 2003

Guinovart - Terres i rostoll, 2003 (Foto: Albert Esteves, 2019)

Guinovart - Verdú, 1997-2001

Guinovart - Verdú, 1997-2001 (Foto: Albert Esteves, 2019)



TipusMuseu
Període1976-2000
EstilEstils contemporanis
AutorMaria Antònia Alsina, Antoni Traguany, Ignasi Amorós (rehab.)
Situació Plaça del Mercat
InterèsEspecial interès Interessant
En aquest espai hi hagué un convent de la Mercè, del qual es tenen notícies des de 1312. L'edifici es va anar transformant i adaptant-se als temps, fins a la Desamortització. Abandonat, canvià la seva funció a escola, mentre l'església subsistia. Finalment destruït durant la Guerra Civil, l'arquitecte Lluís Domènech Torres hi projectà allà el mercat de la població, impulsat pel Servicio Nacional de Regiones Devastadas y Reparaciones (després, Dirección General), que pretenia restaurar el patrimoni malmès a les zones que, com Agramunt, van rebre de valent.

Actualment, és un dels escassos espais dedicats a l'art contemporani a la zona, amb una mostra permanent i altres temporals, del mateix pintor (ara mateix, "El primer humà va ser un artista") i d'altres. En dues etapes, a finals dels 80 i inicis dels 90, s'emprèn la rehabilitació eliminant tota divisió interna. El blanc dels murs i la llum natural creen un lloc neutre adient per a les obres.

Guinovart situa tres grans peces fixes, Les quatre estacions, La cabana i L'era, com a protagonistes de l'espai i els quadres de format mitjà, sota les arcades. Aquelles, sobretot, remeten al món d'Agramunt -el poble (l'església), la natura, la pagesia- mitjançant els colors de la terra, els materials naturals, els objectes, les figuracions i els símbols, en els seus records de l'època de la guerra.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català