Església de Santa Maria
(Vila-rodona - Alt Camp)


Vila-rodona - Església de Santa Maria

Vila-rodona - Església de Santa Maria (Foto: Albert Esteves, 2019)

Vila-rodona - Església de Santa Maria

Vila-rodona - Església de Santa Maria (Foto: Albert Esteves, 2019)

Vila-rodona - Església de Santa Maria

Vila-rodona - Església de Santa Maria (Foto: Albert Esteves, 2019)

Vila-rodona - Església de Santa Maria

Vila-rodona - Església de Santa Maria (Foto: Albert Esteves, 2019)

Vila-rodona - Església de Santa Maria

Vila-rodona - Església de Santa Maria (Foto: Albert Esteves, 2019)

Vila-rodona - Església de Santa Maria

Vila-rodona - Església de Santa Maria (Foto: Albert Esteves, 2019)

Vila-rodona - Església de Santa Maria

Vila-rodona - Església de Santa Maria (Foto: Ajuntament de Vila-rodona)

Vila-rodona - Església de Santa Maria

Vila-rodona - Església de Santa Maria (Foto: Albert Esteves, 2019)

Vila-rodona - Església de Santa Maria

Vila-rodona - Església de Santa Maria (Foto: Albert Esteves, 2019)

Vila-rodona - Església de Santa Maria

Vila-rodona - Església de Santa Maria (Foto: Albert Esteves, 2019)

Vila-rodona - Església de Santa Maria

Vila-rodona - Església de Santa Maria (Foto: Albert Esteves, 2019)

Vila-rodona - Església de Santa Maria

Vila-rodona - Església de Santa Maria (Foto: Albert Esteves, 2019)

Vila-rodona - Església de Santa Maria

Vila-rodona - Església de Santa Maria (Foto: Albert Esteves, 2019)

Vila-rodona - Església de Santa Maria (postal antiga)

Vila-rodona - Església de Santa Maria (postal antiga)



TipusEdifici religiós
PeríodeSegle XVIII
EstilNeoclassicisme
Situació Plaça dels Arbres
És molt probable que la primitiva església de Vila-rodona fos construïda al segle X, però la primera referència documental és de l'any 1205, quan s'esmenta el capellanus Ville Rotunde, consignat en les signatures d'una compravenda. Aquella església va pertànyer sempre al bisbat de Barcelona i, segurament amb algunes modificacions, va poder donar servei als seus feligresos fins al segle XVIII, però s'havia quedat petita per al creixement demogràfic que experimentà la vila durant aquells anys. Així, entre els anys 1793 i 1797 es construeix un nou temple molt més gran, al mateix lloc que havia ocupat l'església medieval.

És un edifici de planta de creu llatina, de tres naus amb transsepte. La nau central es cobreix mitjançant volta de canó amb llunetes i el cimbori s'enlaira damunt d'una notable cúpula amb petxines. Damunt les naus laterals hi ha tres tribunes per banda. La capçalera compta amb un absis poligonal que inclou un presbiteri semicircular. Té un cor, amb balustrada de fusta, que descansa sobre un arc carpanell. El campanar és coetani i, amb els seus 50 metres llargs, és un dels més alts del país. S'inicia amb planta quadrada i esdevé octogonal als dos cossos superiors. Tant el campanar com la façana van ser objecte de reconstrucció l'any 1954.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català