Can Baró
(Barcelona | Can Baró - Barcelonès)

És la masia que dona nom al barri, sorgit del que va ser la seva extensa finca, i que ara queda entaforada entremig de les noves construccions.

Tot i la data que figura al portal -1674- la tipologia de masia sembla fruit d'una reforma del segle XVIII que devia conservar estructures i elements antics, com la mateixa porta. És possible que la reforma fos duta a terme per Josep Manuel de Pascali i Santpere, baró de Sant Lluís, casat amb la noble Maria de Pau i van Marck de Lummen*. Les seves terres ocupaven una gran part del barri i arribaven fins al Guinardó. L'any 1867 va passar a mans d'una família madrilenya i, poc després -l'any 1869- es va segregar una bona part per construir els dipòsits de la Societat d'Aigües de Barcelona.

Consta de planta baixa i dos pisos, amb la teulada a dues aigües. La façana principal, amb un característic coronament ondulat que genera un tester central, on hi ha un rellotge de sol, és totalment simètrica. La porta principal és rectangular, de llinda monolítica -on hi ha inscrita la data de construcció-. Quan es va urbanitzar el carrer, la casa va quedar a una alçada superior a la resta i això va fer necessari construir una doble escala per salvar el desnivell.

Durant la Guerra Civil es va fer servir com a caserna, Després va passar a mans dels jesuïtes i actualment acull l'escola Artur Martorell.

*Maria de Pau i van Marck de Lummen va ser mainadera de la reina Maria Isabel de Borbó. Quan aquesta es va fer gran, la reina la va premiar intercedint perquè el rei Carles IV concedís al seu marit el títol de baró de Sant Lluís, l'any 1794. Josep Manuel de Pascali va morir l'any 1808.

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí