Castell de l'Albi
(L'Albi - Les Garrigues)


L'Albi - Castell

L'Albi - Castell (Foto: Francesc Vidal-Barraquer, 2021)

L'Albi - Castell

L'Albi - Castell (Foto: Francesc Vidal-Barraquer, 2021)

L'Albi - Castell

L'Albi - Castell (Foto: Francesc Vidal-Barraquer, 2021)

L'Albi - Castell

L'Albi - Castell (Foto: Albert Esteves, 2021)

L'Albi - Castell

L'Albi - Castell (Foto: Albert Esteves, 2021)

L'Albi - Castell

L'Albi - Castell (Foto: Albert Esteves, 2021)

L'Albi - Castell

L'Albi - Castell (Foto: Albert Esteves, 2021)

L'Albi - Castell

L'Albi - Castell (Foto: Albert Esteves, 2021)

L'Albi - Castell

L'Albi - Castell (Foto: Albert Esteves, 2021)

L'Albi - Castell

L'Albi - Castell (Foto: Albert Esteves, 2021)

L'Albi - Castell

L'Albi - Castell (Foto: Albert Esteves, 2021)

L'Albi - Castell

L'Albi - Castell (Foto: Albert Esteves, 2021)

L'Albi - Castell

L'Albi - Castell (Foto: Albert Esteves, 2021)

L'Albi - Castell

L'Albi - Castell (Foto: Albert Esteves, 2021)

L'Albi - Castell

L'Albi - Castell (Foto: Albert Esteves, 2021)

L'Albi - Castell

L'Albi - Castell (Foto: Josep Salvany -Fons Salvany - Biblioteca de Catalunya-, 1916)

L'Albi - Castell

L'Albi - Castell (Foto: Josep Salvany -Fons Salvany - Biblioteca de Catalunya-, 1916)

L'Albi - Castell

L'Albi - Castell (Foto: Josep Salvany -Fons Salvany - Biblioteca de Catalunya-, 1916)

L'Albi - Castell

L'Albi - Castell (Foto: Anònima -Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya-)



TipusCastell
PeríodeSegle XIII a XV
Situació Plaça de Carles de Montoliu / Carrer del Castell
InterèsEspecial interès Interessant
ProteccióBé cultural d'interès nacional (BCIN)
Castell documentat des de l'any 1166, poc després de la conquesta de Lleida, quan el rei Alfons el Cast en fa donació, com a castlà, a Guillem de Timor, el qual el subinfeudà a Ferrer de Llindars i a la seva esposa Ermessenda de la Guàrdia. L'any 1178, el mateix rei en feia donació a Guillem de Cervera tot i que la castlania va seguir en mans de la família Timor fina a la mort d'Arnau de Timor i de Guàrdia, l'any 1236. Després de passar per diverses mans, l'any 1342, el rei Pere el Cerimoniós ven la jurisdicció a Sibil·la Pere de l'Albi de qui va passar a Ramon Pere de l'Albi (1348-1359), Elionor Pere de l'Albi (1359-1395) i Lluís de Mur i Pere de l'Albi. De la família Mur va passar successivament als Perellós (segle XV), als Cardona i Erill-Cardona (segle XVI), als Erill-Desplà (segle XVII) i als Cartellà-Sabastida-Ardena (segle XVIII). Durant la primera guerra carlista (1833-1849) va patir un incendi que el va deixar inhabitable. Al segle XX pertanyia als Montoliu, fins que, l'any 1977, el baró Carles de Montoliu i Carrasco, en va fer donació a l'Ajuntament. En aquell moment estava en estat ruïnós. Posteriorment es van dur a terme importants treballs d'excavació i una important restauració de tot el conjunt, efectuada l'any 2011, que ha reconstruït amb formigó una part dels murs i les escales.

Pel que fa a l'edifici, se sap que l'any 1202 es trobava encara en construcció. A partir de 1336 va esdevenir un sumptuós castell gòtic i a mitjan segle XVI fou transformat en un palau residencial renaixentista. La construcció, que aplega elements romànics, gòtics i renaixentistes, conforma una planta trapezoidal articulada al voltant d'un pati central, amb una escala descoberta, i galeries de tipologia clàssica. L'entrada, amb un portal adovellat de mig punt, està situada en un cos lateral i conserva l'accés amb el paviment original de pedres. Entre els elements més antics es conserva una torre quadrangular, una sala amb volta de creueria i una cambra semisoterrada, coberta amb volta de canó reforçada amb arcs torals de mig punt, que ha estat identificada com a l'antic celler.

En una descripció que va fer el cirurgià Ramon Solà l'any 1825, en relació amb el castell, especifica que comptava amb un oratori dedicat a santa Caterina i que tenia una torre molt alta que va ser destruïda durant la guerra de Successió.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de CEDIP