Façana principal
(Tortosa | Catedral - Baix Ebre)

La façana principal de la catedral, després d'un llarg procés constructiu ple d'incidències i interrupcions, va quedar finalment inacabada. Fins al segle XVII, tot i que la nova seu estava ja molt avançada, la façana continuava sent la de la primitiva seu romànica. Cap a l'any 1620 el mestre d'obres Martí d'Albària va elaborar un projecte de façana, que encara es conserva, però que de seguida va quedar aturat a causa de la depressió econòmica i la guerra dels Segadors. No és fins a l'any 1682 que es reprèn l'activitat amb certa intensitat, amb la construcció dels dos darrers pilars de la nau i la base del campanar. Als inicis del segle XVIII, sota la direcció del mestre Josep Xambó, les obres de la façana van avançar amb rapidesa, però l'esclat de la guerra de Successió -que va posar fi a la vida de Xambó- va tornar a interrompre-les. Acabada la contesa es van reprendre els treballs, sota el mestratge de Roc Xambó, fill de Josep. L'any 1751 es va acabar la fornícula situada sobre la porta principal, encara sota la direcció de Xambó, i, el 1756, el nou mestre, Antoni Ferrer, enllestia la rosassa. La façana havia quedat finalitzada fins al nivell de l'entaulament. I així es va quedar. Les raons per les quals es va decidir no continuar-la són força controvertides. La manca de recursos econòmics, el temor que els fonaments no suportessin el seu pes o el fet que l'alçada de les torres previstes s'interposés en la línia de foc dels canons del castell de la Suda, són algunes de les tesis esgrimides pels estudiosos.

Tot aquest accidentat procés -que s'allargà des de 1620 a 1757- ens ha deixat una façana molt peculiar, més ampla que alta. De fet, és la més ampla de les catedrals catalanes, fortament inspirada pel barroc italià. Consta de cinc cossos verticals, delimitats per pilastres desdoblades, amb dues columnes cilíndriques flanquejant el cos central, on hi ha la portada principal. Cadascun dels cinc cossos té una fornícula, amb les alçades decreixents formant un triangle, que havien d'acollir unes escultures que no es van arribar a realitzar. Hi ha tres portes, una per cada nau, la central molt més alta i majestuosa. És remarcable la delicada ornamentació de l'entaulament, amb elements vegetals i volutes d'inspiració clàssica.

L'any 2015 es van enderrocar les cases que hi havia al seu davant i que no permetien la seva visió frontal, mentre que ara és perfectament visible des del riu Ebre. L'any 2021 es va efectuar una neteja integral de la façana -restauració a càrrec dels arquitectes Carles Brull i Andreu Alfonso- i es va encarregar una escultura de la Verge de la Cinta, per ser situada a la fornícula central, a l'escultor Marco Augusto Dueñas. Pere Valldepérez va fer el vitrall de la rosassa.

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí