Castell de Puiggròs
(Puiggròs - Les Garrigues)


Puiggròs - Castell

Puiggròs - Castell (Foto: Albert Esteves, 2021)

Puiggròs - Castell

Puiggròs - Castell (Foto: Albert Esteves, 2021)

Puiggròs - Castell

Puiggròs - Castell (Foto: Albert Esteves, 2021)

Puiggròs - Castell

Puiggròs - Castell (Foto: Albert Esteves, 2021)

Puiggròs - Castell

Puiggròs - Castell (Foto: Albert Esteves, 2021)

Puiggròs - Castell. Escut dels Montsuar

Puiggròs - Castell. Escut dels Montsuar (Foto: Albert Esteves, 2021)

Puiggròs - Castell

Puiggròs - Castell (Foto: Albert Esteves, 2021)

Puiggròs - Castell

Puiggròs - Castell (Foto: Albert Esteves, 2021)

Puiggròs - Castell

Puiggròs - Castell (Foto: Albert Esteves, 2021)

Puiggròs - Castell

Puiggròs - Castell (Foto: Albert Esteves, 2021)

Puiggròs - Castell

Puiggròs - Castell (Foto: Albert Esteves, 2021)

Puiggròs - Castell

Puiggròs - Castell (Foto: Albert Esteves, 2021)



TipusCastell
PeríodeSegle XVI-XVII
EstilRenaixement
Situació Carrer Major, 21
ProteccióBé cultural d'interès nacional (BCIN)
El castell de Puiggròs (castro de Poido Grosso) està documentat des de l'any 1190, quan estava sent construït per Guillem de Cervera, sota el patrocini reial. Va continuar en mans reials fins que Pere el Cerimoniós el va vendre, l'any 1342 a Guillem Gener, de Montblanc. Al segle XV va passar a mans de llinatge lleidatà dels Montsuar.

El castell actual, de traces renaixentistes, és fruit de la transformació de l'antic castell medieval en un palau senyorial, obra duta a terme per Joan Honorat de Montsuar i la seva esposa, Joana de Cardona, a començament del segle XVI. Un segle després va passar, per herència, a Gregori de Cubells i de Montsuar. Posteriorment, els seus descendents van emparentar amb els Subies, de Tàrrega, que en van mantenir la possessió fins al segle XIX. Després va ser dels Càrcer, els Vidal de Càrcer i els Chimenos. L'any 2016 va ser donat pels seus hereus a l'Ajuntament de Puiggròs. El seu estat, a 2021, era lamentable, amb alguns trams en evident perill d'enderrocament.

Del palau renaixentista, les parts més ben conservades són les dues façanes que donen al carrer Major, fent cantonada. Ambdues tenen sengles portals adovellats, de mig punt. La façana esquerra, tanmateix, és de millor qualitat, tant per la mida i treball de la carreuada com per les llargues dovelles del portal, a banda de la presència d'una notable finestra d'arc conopial, típica del segle XVI. A la dovella clau del portal hi ha l'escut dels Montsuar. La façana dreta, de filiació molt més tardana, està feta amb paredat de pedra irregular. A la porta hi ha un escut llis damunt del qual hi ha el relleu d'un cap.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català