Torre de les Aigües (Palou)
(Granollers | Rodal - Vallès Oriental)


Granollers - Torre de les Aigües

Granollers - Torre de les Aigües (Foto: Albert Esteves, 2021)

Granollers - Torre de les Aigües

Granollers - Torre de les Aigües (Foto: Albert Esteves, 2021)

Granollers - Torre de les Aigües

Granollers - Torre de les Aigües (Foto: Albert Esteves, 2021)

Granollers - Torre de les Aigües

Granollers - Torre de les Aigües (Foto: Albert Esteves, 2021)

Granollers - Torre de les Aigües

Granollers - Torre de les Aigües (Foto: Albert Esteves, 2021)

Granollers - Torre de les Aigües

Granollers - Torre de les Aigües (Foto: Albert Esteves, 2021)

Granollers - Torre de les Aigües

Granollers - Torre de les Aigües (Foto: Albert Esteves, 2021)

Granollers - Torre de les Aigües

Granollers - Torre de les Aigües (Foto: Albert Esteves, 2021)

Granollers - Torre de les Aigües. Escut dels Junyent

Granollers - Torre de les Aigües. Escut dels Junyent (Foto: Albert Esteves, 2021)

Granollers - Torre de les Aigües

Granollers - Torre de les Aigües (Foto: Albert Esteves, 2021)

Granollers - Torre de les Aigües

Granollers - Torre de les Aigües (Foto: Albert Esteves, 2021)



TipusMasia
PeríodeSegle XVI-XVII
EstilRenaixement
Situació Palou. Camí de la Torre de les Aigües
InterèsEspecial interès Interessant
ProteccióBé cultural d'interès nacional (BCIN)
És, probablement, el mas més notable de Granollers. Va pertànyer a la família Junyent, una nissaga que, des del segle XV, va exercir una gran influència en la política catalana. El seu nom popular deriva de la capella que s'ubicava a l'interior de la torre, on es venerava la Mare de Déu de les Aigües, destruïda l'any 1936.

La masia, modernament habilitada com a restaurant, forma un conjunt de diversos edificis entre els quals destaca la torre, de planta quadrangular, coronada amb merlets escalonats, que és el cos més antic del conjunt. Té un especial interès la porta de l'antiga capella, a la base de la torre, de tipologia gòtic-renaixentista, amb un guardapols mixtilini que emmarca un timpà esculpit amb dos àngels que sostenen un element ara indistingible. Cal ressaltar també el gran arc adovellat que dona accés al recinte clos, presidit per un escut dels Junyent damunt del qual hi ha tres carasses. A l'escut hi veiem el lleó rampant dels Junyent, els martells dels Marquet i el roure dels Rovira*.

*Al segle XV, Bernat de Junyent es va casar amb Beatriu Marquet de Palou. Al segle XVI van emparentar amb els Rovira.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de CEDIP