Catedral de Tarragona. Capelles de Sant Fructuós i de Sant Joan
(Tarragona | Catedral - Tarragonès)


Tarragona - Catedral. Capella de Sant Joan Evangelista

Tarragona - Catedral. Capella de Sant Joan Evangelista (Foto: Albert Esteves, 2022)

Tarragona - Catedral. Capella de Sant Fructuós

Tarragona - Catedral. Capella de Sant Fructuós (Foto: Albert Esteves, 2022)

Tarragona - Catedral. Capella de Sant Fructuós

Tarragona - Catedral. Capella de Sant Fructuós (Foto: Albert Esteves, 2022)

Tarragona - Catedral. Capella de Sant Joan Evangelista

Tarragona - Catedral. Capella de Sant Joan Evangelista (Foto: Albert Esteves, 2022)

Tarragona - Catedral. Sepulcre de l'arquebisbe Joan Terés

Tarragona - Catedral. Sepulcre de l'arquebisbe Joan Terés (Foto: Albert Esteves, 2022)

Tarragona - Catedral. Sepulcre de l'arquebisbe Joan Terés

Tarragona - Catedral. Sepulcre de l'arquebisbe Joan Terés (Foto: Albert Esteves, 2022)

Tarragona - Catedral. Sepulcre de l'arquebisbe Joan Terés

Tarragona - Catedral. Sepulcre de l'arquebisbe Joan Terés (Foto: Albert Esteves, 2022)

Tarragona - Catedral. Capella de Sant Fructuós

Tarragona - Catedral. Capella de Sant Fructuós (Foto: Albert Esteves, 2022)

Tarragona - Catedral. Capella de Sant Fructuós. Sepulcre de l'arquebisbe Antolín López

Tarragona - Catedral. Capella de Sant Fructuós. Sepulcre de l'arquebisbe Antolín López (Foto: Albert Esteves, 2022)



TipusEdifici religiós
PeríodeSegle XVI-XVII
EstilRenaixement
AutorPere Blai
Situació Interior de la catedral
Es tracta de dues capelles renaixentistes bessones i comunicades, construïdes l'any 1592 seguint el projecte de Pere Blai. Entre les dues capelles hi ha un espai vuitavat cobert amb cúpula on es troba el sepulcre del fundador, l'arquebisbe Joan Terés, que va ser virrei de Catalunya entre 1602 i 1603. El sepulcre va ser dissenyat per Pere Blai i executat per Isaac Alfred Vermey i Agustí Bennàsser entre 1608 i 1610.

A la capella de Sant Fructuós hi ha les imatges dels sants màrtirs Fructuós i els seus diaques Auguri i Eulogi, obra de Benet Miró, de 1616. Al mur esquerre hi ha el sepulcre del bisbe Antolín López Peláez, obra dels germans Oslé, de 1920.

A la capella de Sant Joan hi ha la imatge de l'evangelista, obra d'Agustí Bennàsser, de 1615, i les de santa Justina i santa Eulàlia, tallades per Benet Baró el 1616.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català