Palau Fivaller
(Barcelona | El Pi - Barcelonès)

Palau senyorial edificat per la família Fivaller el 1571. La façana principal donava al carrer Banys Nous i no a l'actual plaça de Sant Josep Oriol, que encara no existia. Conserva plenament l'estructura original, molt evident al pati interior, amb una escala descoberta que condueix a la planta noble, a la qual dona accés un portal renaixentista. La façana de la plaça va ser reformada durant el segle XVIII. Conserva un gran portal adovellat de mig punt i una porta de carruatges d'arc escarser que enllaça amb el pati interior. Al carrer Banys Nous s'obren grans portals emmarcats amb pedra, el principal d'arc escarser. A la cantonada hi ha una fornícula amb una imatge de la Mare de Déu. També destaca un mosaic al·lusiu als banys, dels anys cinquanta del segle XX.

Al segle XVIII pertanyia als comtes de Darnius: Bernardí de Taverner i d'Ardena-Darnius i al seu fill Bernat Lluís de Taberner i de Còdol, que hi van fer diverses obres i ampliacions. El 1784, la seva filla Maria Bernardina de Taberner i González de la Cámara (que va heretar també el títol de marquesa de Villel de la seva mare) es va casar amb Joan Antoni de Fivaller-Clasquerí i de Bru, i el matrimoni s'instal·là al palau el 1798*.

Joan Antoni de Fivaller (que el 1806 rebé el títol de duc d'Almenara Alta) va promoure la supressió del fossar del Pi, que ocupava l'actual plaça de Sant Josep Oriol, i el 1817 va ampliar el palau amb un part de la casa veïna del notari Manuel Olzina i Martí, la qual cosa encara es pot apreciar per les diferents alçades*.

Durant l'ocupació francesa, hi va residir el general Duhesme. D'ençà de 1932 és seu de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre.

*Font: Octavià Alexandre

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí