Palau Magarola
(Barcelona | El Pi - Barcelonès)
Barcelona - Palau Magarola (Portaferrissa, 13) (Foto: Albert Esteves, 2019)
Barcelona - Palau Magarola (Portaferrissa, 13) (Foto: Albert Esteves, 2007)
Barcelona - Palau Magarola (Portaferrissa, 13) (Foto: Albert Esteves, 2007)
Barcelona - Palau Magarola (Portaferrissa, 13) (Foto: Albert Esteves, 2007)
Barcelona - Palau Magarola (Portaferrissa, 13) (Foto: Anna Corcoll, 2013)
Barcelona - Palau Magarola (Portaferrissa, 13) (Foto: Albert Esteves, 2007)
Barcelona - Palau Magarola (Portaferrissa, 13) (Foto: Albert Esteves, 2007)
| Tipus | Edifici residencial |
|---|---|
| Període | Segle XVIII |
| Autor | Josep Oriol Bernadet (reforma) / Narcís Nuet, m.o. (reforma) / Agustí Mas, m.o. (reforma) / Melcior Vinyals (reforma) |
| Situació | Portaferrissa, 13 |
Edifici del segle XVIII, que conserva restes d'un antic edifici dels segles XV-XVI, el qual fou la seu de la procura de Montserrat a Barcelona. El seu portal ha estat traslladat al passatge interior, amb el frontó semicircular de la Mare de Déu i les muntanyes de Montserrat entre dos àngels. De l'edifici del segle XVIII en resta només la portalada d'arc escarser, amb escut i motllures.
Quan a la fi del segle XVI la procura va quedar petita i es va traslladar al carrer Vidreria, la casa va passar als pares carmelites i després, a Joan de Cardona, preceptor de Felip II.
L'any 1712, la finca va ser adquirida a Francesc de Santgenís per Antoni de Magarola i Sentmenat, comte dels Quadrells, i el 1772, el seu fill Josep Magí de Magarola i de Clariana la va fer reformar. El fill d'aquest, Antoni de Magarola i d'Ardena, es va casar en segones noces amb Francesca Bru de Sala i de March, que el 1846, ja vídua, va encarregar a l'arquitecte Josep Oriol Bernadet la remunta d'un tercer pis.
El 1865, l'hereu, Víctor de Magarola i Bru de Sala, va encarregar al mestre d'obres Narcís Nuet el projecte del conjunt de cases del passatge on hi havia el jardí, contractant les obres amb el constructor Domènec Sitjàs i Margenat. Tanmateix, el comte no va poder fer front als deutes, i el palau va acabar essent trossejat pels seus creditors. Així, el 1880, Mateu Puig i Llasat encarregà al mestre d'obres Agustí Mas l'edifici del núm. 4 del carrer d'en Bot, i a la mateixa època, el metge Josep Fàbregas i Mas (les inicials del qual són a l'escut de la llinda de la porta principal) va fer construir l'edifici del núm. 13 bis del carrer de la Portaferrissa.
El 1884, Fàbregas va adquirir la resta del palau, i el 1912, el seu nebot i hereu Joan Fàbregas i Fontrodona va encarregar a l'arquitecte Melcior Vinyals la conversió de les golfes en un quart pis i la refacció de les obertures de la planta baixa, traslladant l'antiga porta renaixentista al passatge*.
*Font. Octavià Alexandre
Quan a la fi del segle XVI la procura va quedar petita i es va traslladar al carrer Vidreria, la casa va passar als pares carmelites i després, a Joan de Cardona, preceptor de Felip II.
L'any 1712, la finca va ser adquirida a Francesc de Santgenís per Antoni de Magarola i Sentmenat, comte dels Quadrells, i el 1772, el seu fill Josep Magí de Magarola i de Clariana la va fer reformar. El fill d'aquest, Antoni de Magarola i d'Ardena, es va casar en segones noces amb Francesca Bru de Sala i de March, que el 1846, ja vídua, va encarregar a l'arquitecte Josep Oriol Bernadet la remunta d'un tercer pis.
El 1865, l'hereu, Víctor de Magarola i Bru de Sala, va encarregar al mestre d'obres Narcís Nuet el projecte del conjunt de cases del passatge on hi havia el jardí, contractant les obres amb el constructor Domènec Sitjàs i Margenat. Tanmateix, el comte no va poder fer front als deutes, i el palau va acabar essent trossejat pels seus creditors. Així, el 1880, Mateu Puig i Llasat encarregà al mestre d'obres Agustí Mas l'edifici del núm. 4 del carrer d'en Bot, i a la mateixa època, el metge Josep Fàbregas i Mas (les inicials del qual són a l'escut de la llinda de la porta principal) va fer construir l'edifici del núm. 13 bis del carrer de la Portaferrissa.
El 1884, Fàbregas va adquirir la resta del palau, i el 1912, el seu nebot i hereu Joan Fàbregas i Fontrodona va encarregar a l'arquitecte Melcior Vinyals la conversió de les golfes en un quart pis i la refacció de les obertures de la planta baixa, traslladant l'antiga porta renaixentista al passatge*.
*Font. Octavià Alexandre
- Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí