Poble de la Mussara (desaparegut)
(Vilaplana - Baix Camp)


Vilaplana - Poble de la Mussara

Vilaplana - Poble de la Mussara (Foto: Antoni Maymó -Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya-, 1945-65)

Vilaplana - Poble de la Mussara (desaparegut)

Vilaplana - Poble de la Mussara (desaparegut) (Foto: Geografia General de Catalunya, inicis segle XX)

Vilaplana - Poble de la Mussara

Vilaplana - Poble de la Mussara (Foto: Josep Vidal i Barraquer, inicis segle XX)

Vilaplana - Poble de la Mussara

Vilaplana - Poble de la Mussara (Foto: Antoni Maymó -Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya-, 1945-65)

Vilaplana - Poble de la Mussara

Vilaplana - Poble de la Mussara (Foto: Antoni Maymó -Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya-, 1945-65)

Vilaplana - Poble de la Mussara

Vilaplana - Poble de la Mussara (Foto: Antoni Maymó -Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya-, 1945-65)

Vilaplana - Poble de la Mussara

Vilaplana - Poble de la Mussara (Foto: Montserrat Vidal-Barraquer, anys 60)

Vilaplana - Poble de la Mussara

Vilaplana - Poble de la Mussara (Foto: Montserrat Vidal-Barraquer, anys 60)

Vilaplana - Poble de la Mussara

Vilaplana - Poble de la Mussara (Foto: Montserrat Vidal-Barraquer, anys 60)

Vilaplana - Poble de la Mussara

Vilaplana - Poble de la Mussara (Foto: Montserrat Vidal-Barraquer, anys 60)

Vilaplana - Poble de la Mussara

Vilaplana - Poble de la Mussara (Foto: Camil José Guiu -Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya-, 1973)

Vilaplana - La Mussara. Plànol del poble, Cartell in situ

Vilaplana - La Mussara. Plànol del poble, Cartell in situ



TipusConjunt urbanístic
Situació Crtra. TV-7093
Element
desaparegut
Element desaparegut
El poble de la Mussara va quedar abandonat a mitjan segle XX i ja no queden més que les runes de les seves antigues cases i de la seva església parroquial, dedicada a Sant Salvador. El seu nom prové de l'àrab musâra, que vol dir lloc per a passejar. El poble està documentat des de 1173 i va formar part del comtat de Prades. Durant el segle XIX va ser lloc de trobada i de refugi dels capitostos carlins.

Emili Morera, a la Geografia General de Catalunya, d'inicis del segle XX, el definia així: poble rural ahont domina la senzilla indústria de fer carbó y la de cría de bestiar, formant los caseriu 22 edifici, 14 d'un pis i 8 de dos, ab una trentena de masíes escampades per son terme, sense que en lo nucli principal del poble puga designar-se més carrer conegut que lo nomenat Major.

De la duresa de l'entorn ens en parla aquesta dita popular de la comarca:
Mare marit no em dau
que sigui de la Mussara
que la boira sempre hi jau
i és terra que no m'agrada.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català