Casal Sant Jordi
(Barcelona | Casp - Ausiàs March - Barcelonès)


Barcelona - Casp, 24-26

Barcelona - Casp, 24-26 (Foto: Albert Esteves, 2022)

Barcelona - Casp, 24-26

Barcelona - Casp, 24-26 (Foto: Albert Esteves, 2016)

Barcelona - Casp, 24-26

Barcelona - Casp, 24-26 (Foto: Albert Esteves, 2021)

Barcelona - Casp, 24-26

Barcelona - Casp, 24-26 (Foto: Albert Esteves, 2007)

Barcelona - Casp, 24-26

Barcelona - Casp, 24-26 (Foto: Albert Esteves, 2007)

Barcelona - Casp, 24-26

Barcelona - Casp, 24-26 (Foto: Albert Esteves, 2007)

Barcelona - Casp, 24-26

Barcelona - Casp, 24-26 (Foto: Albert Esteves, 2007)

Barcelona - Casp, 24-26

Barcelona - Casp, 24-26 (Foto: Albert Esteves, 2007)

Barcelona - Casp, 24-26

Barcelona - Casp, 24-26 (Foto: Albert Esteves, 2016)

Barcelona - Casp, 24-26

Barcelona - Casp, 24-26 (Foto: Albert Esteves, 2021)

Barcelona - Casp, 24-26. Escultura de Sant Jordi (Rebull)

Barcelona - Casp, 24-26. Escultura de Sant Jordi (Rebull) (Foto: Albert Esteves, 2021)

Barcelona - Casp, 24-26

Barcelona - Casp, 24-26 (Foto: Albert Esteves, 2016)

Barcelona - Casp, 24-26

Barcelona - Casp, 24-26 (Foto: Albert Esteves, 2021)



TipusEdifici residencial
Període1930-1939
EstilRacionalisme - Moviment Modern
AutorFrancesc Folguera Grassi
Situació Casp, 24-26
Obra del 1929-31 destinada a acollir les oficines de l'empresa tèxtil de Tecla Sala. L'edifici s'inscriu dins dels corrents més avantguardistes de l'arquitectura centreeuropea. Va ser un dels primers edificis racionalistes de l'Eixample i va causar un fort impacte social. La façana defineix molt bé la funció de les diferents plantes, les primeres destinades a oficines -on predomina el buit- i les més altes a habitatge -on predomina el massís-. L'àtic s'obre a una terrassa interior on hi ha un estany amb el fons de vidre, que fa de claraboia del pati interior. Un passadís perimetral distribueix els espais i aïlla l'edifici. A l'interior, cal remarcar els frisos pictòrics de Jaume Busquets.

Destaca el disseny déco de la porta i d'alguns elements interiors ornamentals, però incorpora, també, altres components propis del noucentisme vigent a la Catalunya de l'època, com els relleus que flanquegen la porta principal, de Carles Collet, o el sant Jordi que presideix la façana i dona nom a l'edifici, obres de Joan Rebull (1930).

Ignasi Sánchez Domènech va dirigir la restauració el 1989 per condicionar-lo com a conselleria de Justícia, que va ser-hi fins al 2020.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català