Santa Maria la Major (Montblanc - La Vila - Conca de Barberà)

És l'edifici més important de la vila. Es coneix també com la catedral de la Conca. Té el seu antecedent en una primera església romànica, del segle XII, que es va quedar petita amb el creixement demogràfic del segle XIII. El temple actual es va iniciar cap a l'any 1315. La construcció va durar molts anys, si bé cap al 1365 ja s'havia enllestit la capçalera, els dos primers trams de la nau i diverses capelles laterals. El projecte inicial no es va poder dur a terme en la seva totalitat, no es va alçar el campanar i la nau va restar més curta del que s'havia previst. Finalment, l'església fou consagrada el 1548 i cap a 1580 es va esculpir la portalada, a un dels murs laterals, que va ser derruïda el 1651 en un atac de les tropes castellanes. Pocs anys després es va iniciar l'actual façana barroca.

Arquitectònicament, consta d'una àmplia nau capçada amb un absis poligonal i amb el frontispici carrat. Està coberta amb voltes de creueria i té capelles laterals entre els contraforts. Al segle XVIII es va ampliar amb la capella del Santíssim.

A l'interior es conserven obres molt interessants, com la imatge gòtica de la Mare de Déu del Cor, tallada en fusta policromada, del segle XVI, el retaule de Sant Bernat i Sant Bernabé, de pedra policromada amb escenes de la vida del sants, del segle XIV i l'orgue de 1607, reconstruït el 1752 i restaurat el 1977, un dels millors orgues que es conserven de l'escola catalana del barroc.

• Si voleu aportar més imatges o informació d’aquest element, cliqueu aquí