Castell de Glorieta
(Passanant i Belltall - Conca de Barberà)


Glorieta - Castell

Glorieta - Castell (Foto: Albert Esteves, 2010)

Glorieta - Castell

Glorieta - Castell (Foto: Albert Esteves, 2010)

Glorieta - Castell

Glorieta - Castell (Foto: Albert Esteves, 2010)

Glorieta - Castell

Glorieta - Castell (Foto: Albert Esteves, 2010)

Glorieta - Castell

Glorieta - Castell (Foto: Albert Esteves, 2010)

Glorieta - Castell

Glorieta - Castell (Foto: Albert Esteves, 2010)

Glorieta - Castell

Glorieta - Castell (Foto: Albert Esteves, 2010)

Glorieta - Porta del mur adossat a la torre

Glorieta - Porta del mur adossat a la torre (Foto: Albert Esteves, 2010)

Glorieta - Castell, de lluny

Glorieta - Castell, de lluny (Foto: Albert Esteves, 2010)

Glorieta - Antiga porta d'accés a la torre

Glorieta - Antiga porta d'accés a la torre (Foto: Josep Roca Farré, 2010)



TipusCastell
PeríodeSegle XIII a XV
EstilRomànic
Situació Glorieta
InterèsEspecial interès Interessant
ProteccióBé cultural d'interès nacional (BCIN)
La quadra de Glorieta es troba esmentada en un document de l'any 1163. Es tracta d'una donació de Ramon de Cervera a Carbonell de Vilagrassa i a la seva muller, amb l'obligació de que hi construïssin una fortalesa. Aquesta fou cedida posteriorment a la família Montpaó mantenint-se com a senyors eminents els Cervera, dels qual passà a mitjan segle XIII a l'orde de l'Hospital.
Es conserva en molt bon estat una torre de planta rectangular i d'uns 16 m d'alçada, que interiorment es divideix en tres pisos separats per voltes. En un dels trams hi ha una escala interior entaforada dins el mur. Exteriorment es veuen algunes espitlleres i una porta al nivell del primer pis. Podria haver estat edificada cap a la fi del segle XII o més probablement durant el segle XIII. En un mur que ara fa de tanca de la casa adossada hi ha una porta adovellada de mig punt.

Josep Roca Farré ens afegeix la següent informació:
La torre de Glorieta creiem que feia uns 22 metres d'alçada. Ja fa molts anys que es va enderrocar una part de l'última planta per construir-hi una casa al seu peu. Consta de planta baixa i tres pisos. Actualment el tercer pis és un terrat o mirador.

Encara avui dia hi ha qui l’hi diu la torre dels moros ... tenia una funció de vigia i defensa.
A la part de ponent i a mitja alçada hi tenia l’ entrada principal, a uns vuit metres del terra (actualment mig tapiada).
S’hi tenia que accedir amb una corda o per una escala de fusta que retiraven un cop eren dins.
Deia el meu padrí que sota aquesta entrada hi havia un pou mig tapiat i que de petits hi tiraven pedres i no en sentien el soroll d’arribar al final.
Això fa suposar que tan l’ entrada com el pou era per dificultar l’ accés dels enemics i defensar el castell.
Es diu, també, que aquesta torre era la part principal d’ un conjunt emmurallat, format per les tres cases més antigues del poble.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català