Castell de Font-rubí
(Font-rubí - Alt Penedès)


Font-rubí - Castell, torre

Font-rubí - Castell, torre (Foto: Albert Esteves, 2013)

Font-rubí - Castell, torre

Font-rubí - Castell, torre (Foto: Albert Esteves, 2013)

Font-rubí - Castell, torre

Font-rubí - Castell, torre (Foto: Albert Esteves, 2013)

Font-rubí - Castell

Font-rubí - Castell (Foto: Albert Esteves, 2013)

Font-rubí - Castell, aparell en "opus spicatum"

Font-rubí - Castell, aparell en "opus spicatum" (Foto: Albert Esteves, 2013)

Font-rubí - Castell

Font-rubí - Castell (Foto: Albert Esteves, 2013)

Font-rubí - Castell

Font-rubí - Castell (Foto: Albert Esteves, 2013)

Font-rubí - Castell

Font-rubí - Castell (Foto: Albert Esteves, 2013)

Font-rubí - Panoràmica des del castell

Font-rubí - Panoràmica des del castell (Foto: Albert Esteves, 2013)

Font-rubí - Panoràmica des del castell

Font-rubí - Panoràmica des del castell (Foto: Albert Esteves, 2013)



TipusCastell
PeríodeSegle X a XII
EstilRomànic
Situació Turó, damunt del poble de Font-rubí
InterèsEspecial interès Interessant
ProteccióBé cultural d'interès nacional (BCIN)
Les restes del castell estan situades dalt d'un turó, damunt del nucli vell de Font-rubí. S'hi pot pujar per un corriol molt empinat i dificultós, el qual surt de l'esplanada que hi ha darrera de l'església. L'ascens dura més o menys un quart d'hora però és força fatigós. Un cop a dalt, les panoràmiques són impressionants.

El lloc està documentat des de l'any 956. Cap a la fi del segle X va passar del domini comtal al de la família Gurb-Queralt i, posteriorment, a Guillem de Bell-lloc (1172), a Albert de Pierola (1202) i a Albert de Mediona (1303), ja dins de la jurisdicció reial. Més enllà del segle XIV ja no hi ha notícies del castell, que segurament ja es trobava en desús. Més tard esdevingué centre de la baronia de Font-rubí o de Font-rúbia (coneguda també com la baronia de Graubac). Després de la Guerra de Successió ja va ser enrunat del tot.

Es conserva una torre, dalt del turó, de planta rectangular però amb les angles molt arrodonits. Està bastida amb carreus grossos, a l'exterior, i més petits a l'interior. Caldria fer-hi obres de consolidació, altrament corre perill d'enrunar-se.

Una mica més avall hi ha les restes d'un recinte de dimensions notables, del qual es conserven dos fragments de mur, amb algunes filades de carreus col·locats en forma d'opus spicatum. Tot el conjunt es pot datar al voltant de l'any 1000.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català