Fabrica de Can Batlló
(Barcelona | La Bordeta - Barcelonès)


Barcelona - Fàbrica de Can Batlló. Porta principal

Barcelona - Fàbrica de Can Batlló. Porta principal (Foto: Sergi Suárez, 2022)

Barcelona - Can Batlló

Barcelona - Can Batlló (Foto: Albert Esteves, 2014)

Barcelona - Can Batlló

Barcelona - Can Batlló (Foto: Albert Esteves, 2014)

Barcelona - Can Batlló

Barcelona - Can Batlló (Foto: Albert Esteves, 2014)

Barcelona - Can Batlló

Barcelona - Can Batlló (Foto: Albert Esteves, 2014)

Barcelona - Can Batlló

Barcelona - Can Batlló (Foto: Albert Esteves, 2014)

Barcelona - Can Batlló

Barcelona - Can Batlló (Foto: Albert Esteves, 2014)

Barcelona - Can Batlló

Barcelona - Can Batlló (Foto: Albert Esteves, 2014)

Barcelona - Can Batlló

Barcelona - Can Batlló (Foto: Albert Esteves, 2014)

Barcelona - Can Batlló

Barcelona - Can Batlló (Foto: Albert Esteves, 2014)

Barcelona - Fàbrica de Can Batlló. Cantina

Barcelona - Fàbrica de Can Batlló. Cantina (Foto: Sergi Suárez, 2022)

Barcelona - Fàbrica de Can Batlló. Porta principal

Barcelona - Fàbrica de Can Batlló. Porta principal (Foto: Sergi Suárez, 2022)

Barcelona - Fàbrica de Can Batlló. Xemeneia

Barcelona - Fàbrica de Can Batlló. Xemeneia (Foto: Sergi Suárez, 2022)

Barcelona - Can Batlló

Barcelona - Can Batlló (Foto: finals segle XIX)



TipusEdifici industrial o agrícola
PeríodeSegle XIX
AutorJuan Antonio Molinero, enginyer
Situació Mossèn Amadeu Oller, 9-15 / Gran Via, 173-175 / Constitució, 33
L'actual polígon industrial, ara en fase de reordenació urbanística, va ser inicialment la Fábrica de Hilados y Tejidos de Algodón, Blanqueo, estampados y aprestos de Juan Batlló, fruit de l'escissió d'un dels germans Batlló que ja tenien una fàbrica tèxtil al carrer Urgell. Es va inaugurar l'any 1878 i, segons el projecte de construcció de la fàbrica, signat per l'enginyer Juan Antonio Molinero. Inicialment, només tenia un únic edifici, molt allargat, amb la seva xemeneia per a la sortida del vapor. L'estil constructiu i els materials emprats -maó vist i embigat de fusta sobre pilars de fosa-, són els típics de l'arquitectura industrial del segle XIX.

Amb l'increment de la producció es van construir altres naus, una torre d'aigua i una nova xemeneia, i es va convertir en una colònia fabril, amb el seu economat i la seva església. De fet, el barri de la Bordeta és fruit de l'augment demogràfic provocat per la contractació de nous treballadors a la colònia, que va assolir la xifra de 950. L'expansió de l'empresa, l'augment del nombre de treballadors, fou la causa del desenvolupament urbanístic de la seva rodalia i de la implantació de nous habitatges al voltant de la carretera de la Bordeta.

Cap a la dècada dels seixanta del segle XX, amb la crisi del sector tèxtil, la fàbrica va fer fallida. El conjunt fabril va ser adquirit per Julio Muñoz Ramonet i es va convertir en un polígon industrial farcit de petits tallers. En l'actualitat és propietat de l'empresa immobiliària Gaudir que té projectada la construcció d'habitatges i equipaments.

Entre ells destaca la nova Escola de Mitjans Audiovisuals, obra de l'arquitecte municipal Josep M. Julià, el qual ha restaurat i adaptat l'edifici del bloc 7, conservant elements com la torre d'aigües o la xemeneia.

Dins del recinte, es conserva precàriament la masia coneguda com a can Bruixa o Cal Paretó, pendent de rehabilitació el 2023.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català