Estadi Olímpic de Montjuïc Lluís Companys
(Barcelona | Parc de Montjuïc - Barcelonès)
Barcelona - Estadi Lluís Companys (Foto: Albert Esteves, 2016)
| Tipus | Edifici públic |
|---|---|
| Període | 1911-1929 |
| Estil | Noucentisme |
| Autor | Pere Domènech Roura / V. Gregotti, F. Correa, A. Milà, J. Margarit, C. Buxadé (reforma) |
| Situació | Av. de l'Estadi |
| Interès | Especial interès  |
L'estadi fou construït amb motiu de l'Exposició Internacional de 1929 per Pere Domènech Roura. En una superposició d'usos total: parc, fira, esports, cultura, finalment els palaus d'exposició cedeixen el lloc als edificis per a l'esport, com aquest estadi amb capacitat per a 62.000 espectadors, el més gran a Europa després del de Wembley, segons Ignasi de Solà-Morales.
Es va dotar de tot l'equipament necessari per a les competicions, però va resultar econòmic (potser per això era pràcticament una ruïna al cap dels anys). Tenia una doble grada poc elevada, d'accés còmode i poca visibilitat.
A la façana de l'avinguda, hi ha la Porta de Marató, al costat de la qual destaca el modern peveter dissenyat per Ramon Bigas i Pep Sant. A la principal, concebuda com la d'un palau, veiem un cos baix porticat i dos pisos units per grans arcades a costat i costat de la gran part central rematada per una finestra termal i una cúpula. L'alta torre lateral trenca la pesant simetria del conjunt.
Per als Jocs del 92, es va convocar un concurs per reformar l'estadi. Vittorio Gregotti, amb Federico Correa, Alfonso Milà, Joan Margarit i Carles Buxadé i R. Weidler com a enginyer porten a terme una rebaixa de la pista per aconseguir millor visió i major aforament en unes grades refetes totalment i la restauració de les façanes. A part d'això, es va instal·lar una coberta-marquesina metàl·lica de grans dimensions.
Es va dotar de tot l'equipament necessari per a les competicions, però va resultar econòmic (potser per això era pràcticament una ruïna al cap dels anys). Tenia una doble grada poc elevada, d'accés còmode i poca visibilitat.
A la façana de l'avinguda, hi ha la Porta de Marató, al costat de la qual destaca el modern peveter dissenyat per Ramon Bigas i Pep Sant. A la principal, concebuda com la d'un palau, veiem un cos baix porticat i dos pisos units per grans arcades a costat i costat de la gran part central rematada per una finestra termal i una cúpula. L'alta torre lateral trenca la pesant simetria del conjunt.
Per als Jocs del 92, es va convocar un concurs per reformar l'estadi. Vittorio Gregotti, amb Federico Correa, Alfonso Milà, Joan Margarit i Carles Buxadé i R. Weidler com a enginyer porten a terme una rebaixa de la pista per aconseguir millor visió i major aforament en unes grades refetes totalment i la restauració de les façanes. A part d'això, es va instal·lar una coberta-marquesina metàl·lica de grans dimensions.
- Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí