Jardins Joan Maragall
(Barcelona | Parc de Montjuïc - Barcelonès)

Els jardins J. Maragall ocupen els terrenys on hi va haver el Palau de les Missions i el Palau d'Art Modern de l'Exposició, els dos d'A. Darder. Són producte d'una ampliació del domini del Palauet Albéniz (4 hectàrees i mitja), que comptava amb un primer jardí projectat per Forestier (de quan es deia Pavelló Reial).

Casamor era l'arquitecte-director de Parcs i Jardins i a Montjuïc en va realitzar diversos: els Verdaguer, els Costa Llobera i els del Mirador de l'Alcalde. Se li va demanar un espai adequat per a la representació social i les recepcions, de gust francès, per a la residència reial barcelonina. Això suposa la combinació d'aigua, escultures (femenines, bàsicament) i rica vegetació d'arbres que envolten avingudes per passejar, parterres d'acolorides flors i d'altres verds i geomètrics. En resulta un jardí de diverses zones: una, al voltant del palau; una altra, des d'aquest fins al templet de Susanna al bany i d'aquí fins al Palau Nacional. I el tercer, la doble plataforma amb un escenari i un peristil al descobert, sota dels quals hi ha la capella de Santa Madrona.

Aquesta ermita és la darrera que queda de les moltes que varen poblar Montjuïc. Destruïda i reconstruïda diverses vegades, sembla que inicialment era dedicada a Sant Fruitós, però va passar a dir-se de Santa Madrona per contenir les seves relíquies. Documentada el 1403 i potser existent molt abans, als terrenys d'una vil·la romana. Amb el pas dels segles, va ser regida per diversos ordes religiosos: benedictins, caputxins servites...que aixecaren un petit convent prop seu. Va resultar malmesa el 1640 i el 1714 (en l'episodi anomenat precisament "combat del Convent de Santa Madrona"). L'edifici actual és del segle XVIII, restaurat el 1907.

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí