Font de la plaça Espanya
(Barcelona | Parc de Montjuïc - Barcelonès)

Al bell mig de la plaça Espanya, en un espai circular on els vianants no poden arribar, hi ha un monumental conjunt escultòric, a l'estil d'una fontana barroca, dissenyat per Josep M. Jujol, amb la participació dels escultors Miquel Blay, Frederic Llobet i els germans Miquel i Llucià Oslé. Va ser instal·lat l'any 1929.

L'argument iconogràfic fa referència als rius d'Espanya, als dons de les aigües i a figures cabdals de la història i la cultura espanyoles. Es coneix també com la Font dels Tres Mars perquè els tres àmbits escultòrics treballats per Miquel Blay representen els rius que desemboquen als tres mars que envolten la península, l'Atlàntic, el Mediterrani i el Cantàbric.

Al basament hi ha tres escultures en bronze realitzades pels germans Oslé en homenatge als beneficis de l’aigua, la salut pública, l'abundància i la navegació.

Al voltant del cos central hi ha tres columnes corínties amb figures i emblemes que simbolitzen la Religió (una creu amb Ramon Llull, Santa Teresa de Jesús i Sant Ignasi de Loiola), l'Heroisme (una espasa amb Don Pelayo, Jaume I d'Aragó i Isabel la Catòlica), i les Arts (un llibre amb Ausiàs Marc i Miguel de Cervantes).

Corona el conjunt un gran peveter de bronze amb les tres Victòries, obra de Frederic Llobet, d'estil art déco. Segons el Diario Oficial de la Exposición havia de simbolitzar el sacrificio constante de España por la civilización.

De l'interior dels estanys emergeixen els caps d'uns cocodrils de bronze, realitzats a la foneria Giralt, del Poblenou, que fan de brolladors, impossibles de veure des de lluny.

L'interior de la font és practicable i sembla que durant la Guerra Civil algunes persones s'hi van refugiar. Els fanals que ornamentaven la font van desaparèixer i estava mig abandonada fins que es va restaurar l'any 1992.

Des del punt de vista estilístic el monument té un cert caràcter eclèctic, amb una clara influència del barroc italià. Segons Pere Casajoana "hi trobem reelaboracions molt personals del llenguatge clàssic, sostingut en una organització espacial de bases compositives tripartides procedents del Beaux Arts i dels artificis barrocs, principalment els campanars de Borromini. També s'hi troben influències de Gaudí i Domènech i Montaner, no tant des del pla formal com des de la composició del conjunt i en els criteris de codificació escalar i mètrica, a més de diversos caràcters del mateix llenguatge jujolià".

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí