Església de Sant Vicenç: retaule del Roser (Barcelona - Sarrià Vell - Barcelonès)


Barcelona - Sant Vicenç de Sarrià, retaule del Roser

Barcelona - Sant Vicenç de Sarrià, retaule del Roser (Foto: Albert Esteves, 2011)

Barcelona - Sant Vicenç de Sarrià, retaule del Roser

Barcelona - Sant Vicenç de Sarrià, retaule del Roser (Foto: Albert Esteves, 2017)

Barcelona - Sant Vicenç de Sarrià, retaule del Roser

Barcelona - Sant Vicenç de Sarrià, retaule del Roser (Foto: Albert Esteves, 2011)

Barcelona - Sant Vicenç de Sarrià, retaule del Roser

Barcelona - Sant Vicenç de Sarrià, retaule del Roser (Foto: Albert Esteves, 2011)

Barcelona - Sant Vicenç de Sarrià, retaule del Roser

Barcelona - Sant Vicenç de Sarrià, retaule del Roser (Foto: Albert Esteves, 2011)

Barcelona - Sant Vicenç de Sarrià, retaule del Roser

Barcelona - Sant Vicenç de Sarrià, retaule del Roser (Foto: Albert Esteves, 2011)

Barcelona - Sant Vicenç de Sarrià, retaule del Roser

Barcelona - Sant Vicenç de Sarrià, retaule del Roser (Foto: Albert Esteves, 2017)

Barcelona - Sant Vicenç de Sarrià, retaule del Roser

Barcelona - Sant Vicenç de Sarrià, retaule del Roser (Foto: Albert Esteves, 2017)

Barcelona - Sant Vicenç de Sarrià, retaule del Roser

Barcelona - Sant Vicenç de Sarrià, retaule del Roser (Foto: Albert Esteves, 2017)

Barcelona - Sant Vicenç de Sarrià, retaule del Roser

Barcelona - Sant Vicenç de Sarrià, retaule del Roser (Foto: Albert Esteves, 2017)

Barcelona - Sant Vicenç de Sarrià, retaule del Roser

Barcelona - Sant Vicenç de Sarrià, retaule del Roser (Foto: Albert Esteves, 2017)



TipusImatges, retaules i objectes litúrgics
PeríodeSegle XVI-XVII
EstilBarroc
AutorAgustí Pujol i Sebil
Situació Interior de l'església de Sant Vicenç, plaça de Sarrià
Obra de l'any 1619 que havia estat encarregada dos anys abans al vilafranquí Agustí Pujol, el Jove, considerat l'escultor barroc més notable del segle XVII a Catalunya. Hi va col·laborar també el fuster Sebastià Carbonell i els daurats i la policromia varen anar a càrrec de Joan Basi (1621). Com tantes altres esglésies, la de Sarrià va ser incendiada l'any 1936 el retaule, tot i que es va poder salvar en gran part, va resultar molt malmès. Va perdre quatre de les escenes de la predel·la i les del segon cos van patir danys considerables. Afortunadament el primer cos va salvar-se íntegrament. Acabada la Guerra es va fer una restauració que va reproduir -mercès a les fotografies conservades- les parts malmeses de les escenes que havien sobreviscut. Prèviament a la desfeta ja s'havia perdut la imatge de la Verge. L'actual, així com l'Esperit Sant radiant del coronament, són d'època moderna. L'any 2017, mercès a una campanya de microfinançament, es va poder restaurar de nou i es va eliminar la gruixuda capa de sutge que el cobria, permetent contemplar de nou la seva policromia original.

Segons Joan Bosch Ballbona* és el retaule més auster d'Agustí Pujol i el disseny matriu que després va produir variants més ornamentades a la catedral de Barcelona i a Arenys de Mar. Des del punt de vista temàtic, podem veure al cos principal les escenes del Naixement i l'Epifania, al segon cos la Circumcisió. l'Anunciació i la Visitació.

*Joan Bosch Vallbona "Agustí Pujol, La culminació de l'escultura renaixentista a Catalunya". 2009
  • Si voleu aportar més imatges o informació d’aquest element, cliqueu aquí

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de CEDIP