Jardins Vil·la Amèlia
(Barcelona | Sarrià-Pedralbes - Barcelonès)

Aquests eren els terrenys de la Quinta Amèlia, de la família Girona (el nom del parc prové d'Amàlia de Vilanova, esposa d'I. Girona i Agrafel). S'inaugura l'any 70, decenni en el qual es projecten molts d'aquests equipaments a la ciutat.

Els jardins, afectats des dels anys 30, varen ser expropiats als anys seixanta per fer un parc públic, a canvi d'edificabilitat a altres zones urbanes, perdent-se la gran casa d'estiueig dels Girona en el procés. A Sarrià, hi havia nombrosos jardins privats (dels Caputxins al Desert, dels Güell, Sentmenat, Alòs, Borràs, Rabassa, Pons...) projectats pels grans paisatgistes com Forestier o Rubió i Tudurí. Casamor emprèn, als 70, l'adaptació de l'espai, que té el centre en l'estany i el promontori amb mirador -on hi havia hagut una cascada- tot conservant l'arbrat antic.

Al mig de l'estany, trobem la figura de bronze de la Dríade -nimfa protectora dels boscos- de Ricard Sala, una dansarina, en equilibri en espiral sobre un peu, fixat en una peanya envoltada de vegetació. I també de bronze és L'encantador de serps, del belga Jules Anthone, del 1887. Va ser feta a Roma i comprada per l'Ajuntament de Barcelona a la Fira de Belles Arts de 1898. Hi havia hagut també l'escultura Banyant-se, de J. Martrus, perjudicada per actes vandàlics i retirada.

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí