Jardins Vil·la Cecília
(Barcelona | Sarrià-Pedralbes - Barcelonès)

L'origen més remot d'aquesta propietat és Cal Noyu, un mas que a 1909 passa a mans d'Eduardo Conde -indià i empresari dels magatzems El Siglo- i li canvia el nom per Vil·la Cecília, el de la seva dona Cecília Gómez del Olmo. Era en una gran finca de 23000 m² -la Quinta Amèlia- en la qual es van projectar dos jardins públics veïns -Vil·la Cecília i Vil·la Amèlia- separats pel carrer de Santa Amèlia, obert aleshores.

Si Vil·la Amèlia es dissenya als anys 70, Vil·la Cecília s'inaugura el 1986, premi FAD per a Torres i Martínez Lapeña. El seu projecte s'allunya del classicisme propi per suggerir un itinerari laberíntic i sorprenent, d'estil postmodernista. Conceben un tot ple d'elements i mobiliari urbà innovadors i originals: fanals com arbres, murs amb arrels, bancs com patinets, passadissos cap a petits llocs, parterres en ziga-zaga, portes amb grans fulles d'arbre d'acer i lletres desdibuixades.

Al costat d'una de les entrades, hi trobem Ofèlia surant en un estany llarg i estret, un personatge shakespearià, després apropiat pels romàntics, simbolistes i prerafaelites. És una obra hiperrealista de Francisco López de 1964, que participa d'aquest aire de misteri de l'espai.

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí