Església de Sant Andreu de Palomar
(Barcelona | Sant Andreu - Barcelonès)

L'església actual s'inicià el 1850, sobre restes d'una anterior d'origen romànic. A la dècada dels anys 70, l'arquitecte Pere Falqués i Urpí va bastir les naus i la cúpula. L'any 1882, aquesta s'esfondrà i a partir d'aleshores dirigirà les obres Josep Domènech i Estapà, el qual va afegir un llanternó al cim de la gran cúpula i projectà la façana actual. L'imponent edifici, de pedra de Montjuïc, és de planta de creu llatina, amb tres naus. La façana, d'aire eclèctic, destaca pel gran portal i la rosassa superior. Està flanquejada per la torre campanar d'obra vista, a la qual li manca una altra torre simètrica (present als plànols) que mai es va aixecar.

Va patir destrucció el 1909 i el 1936, quan la rectoria va quedar devastada i l'església va servir de magatzem de productes agrícoles i de benzina d'aviació. L'arquitecte Enric Piqué la va restaurar el 1940 i als anys 50, Josep Verdaguer va pintar uns murals a l'interior.

Adossats al temple, s'han descobert els vestigis de l'antiga capella del Sant Crist, coneguda després com a capella dels Segadors (1640). Aquesta i la porta (de la rectoria o de l'antiga església) -ara al carrer del Pont- és el que queda visible de l'antiga parròquia medieval.

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí