Sant Martí de Riudeperes
(Calldetenes - Osona)


Sant Martí de Riudeperes

Sant Martí de Riudeperes (Foto: Graciel·la Vidal, 2017)

Sant Martí de Riudeperes

Sant Martí de Riudeperes (Foto: Graciel·la Vidal, 2017)

Campanar

Campanar (Foto: Graciel·la Vidal, 2017)

Campanar

Campanar (Foto: Graciel·la Vidal, 2017)

Absis

Absis (Foto: Graciel·la Vidal, 2017)

Arcuacions i sobre-alçat, façana nord

Arcuacions i sobre-alçat, façana nord (Foto: Graciel·la Vidal, 2017)

Arcuacions i sobre-alçat, façana sud

Arcuacions i sobre-alçat, façana sud (Foto: Graciel·la Vidal, 2017)

Porta lateral, façana sud

Porta lateral, façana sud (Foto: Graciel·la Vidal, 2017)

Porta principal

Porta principal (Foto: Graciel·la Vidal, 2017)

Arcs

Arcs (Foto: Graciel·la Vidal, 2017)

Detall columna

Detall columna (Foto: Graciel·la Vidal, 2017)

Creu cementiri

Creu cementiri (Foto: Graciel·la Vidal, 2017)

Detall de la creu

Detall de la creu (Foto: Graciel·la Vidal, 2017)

Detall de la creu

Detall de la creu (Foto: Graciel·la Vidal, 2017)

Detall de la creu

Detall de la creu (Foto: Graciel·la Vidal, 2017)

Comunidor

Comunidor (Foto: Graciel·la Vidal, 2017)

Comunidor

Comunidor (Foto: Graciel·la Vidal, 2017)

Comunidor

Comunidor (Foto: Graciel·la Vidal, 2017)

Sant Martí de Riudeperes

Sant Martí de Riudeperes (Foto: Graciel·la Vidal, 2017)

Botó d'una dovella

Botó d'una dovella (Foto: Graciel·la Vidal, 2017)

Sant Martí de Riudeperes

Sant Martí de Riudeperes (Foto: Josep Massot. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya, 1909)



TipusEdifici religiós
PeríodeSegle X a XII
EstilRomànic
Situació Carretera de Sant Julià
InterèsEspecial interès Interessant
Situada dins l'antic terme del castell de Sant Llorenç, després anomenat Medà; al lloc de Riudeperes (riu de pedres, al·lusió a la riera pròxima), documentat des de l'any 980. L'església de Sant Martí s'esmenta l'any 1050 en l'acta de consagració de la de Sant Julià de Vilatorta, de la qual va passar a dependre. Va donar nom al municipi fins al 1962.

És un edifici romànic del segle XI, alterat al segle següent amb la construcció d'una portada i un atri (comú a la zona en aquell moment) al costat de ponent. Consta d'una nau rectangular capçada amb un absis semicircular ornamentat a la llombarda, amb una cornisa llisa a manera de barbacana. La decoració -desapareixen els elements llombards en l'ampliació- i els materials -primer, aparell irregular lligat amb morter de calç i després, carreus ben treballats i col·locats, marquen la diferència entre les dues parts exteriorment.

L'actual porta d'accés es va construir aprofitant part dels arcs de l'atri corresponents al mur oest, els quals són encara parcialment visibles en els extrems de la façana. Durant els segles XVI i XVII es van construir dues capelles laterals (la del Roser, de 1573). Es va obrir un ull de bou sobre la porta d'accés al temple, es va sobrealçar la volta de la nau i es va construir el campanar de torre a l'angle nord-est. L'interior actual correspon a aquesta etapa posterior.

Diverses peces -dos capitells i fragments d'arquivolta- del conjunt van quedar-ne desmembrades durant aquests processos i s'han reaprofitat en la porta de l'hort veí.

A l'entrada del recinte hi ha un comunidor, on es reunien els veïns dels masos i de la població establerta a l'entorn. El temple, doncs, funcionava com a parròquia, tot i ser sufragani de Sant Julià. El comunidor està documentat a partir del segle XIII, però va deixar de tenir sentit al segle XVII, quan el nucli urbà de Calldetenes es constitueix com a tal. És una construcció de planta rectangular i coberta a dos vessants, amb el carener perpendicular a l'entrada. Està fet a base de paredat i carreus rectangulars a les cantonades.

Al mur amb reixa que separa el cementiri del pati de l'entrada hi ha una creu de ferro treballat, encastada en una pedra amb tres elements gravats en relleu a la mateixa base: l'escut de la sagrera, una lletra Alfa i una lletra Omega.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català