Torre de Santa Margarida
(Calldetenes - Osona)

Casa d'estiueig de la família de Sebastià Pascual de Bofarull i Isidra Pons (Marquesa de Villota de San Martin i neta de Dorotea de Chopitea) encarregada a Enric Sagnier l'any 1890. Segons aquesta atribució, la relació estreta entre els promotors i l'arquitecte hauria afavorit que Sagnier es fes càrrec del projecte alhora que portava a terme la casa Pascual Pons de Barcelona.

L'edifici té un cos central de forma quadrada amb planta baixa i dos pisos. A la cara oest hi ha adossada una torre quadrangular i una bestorre, i una torre circular amb galeria al sector de llevant, coneguda com la torre del rellotge. Totes les finestres compten amb un guardapols superior format per un arc rebaixat que es remata a la part superior amb ressortits de maó, simulant una forma de corona dentada.

La torre del rellotge està decorada amb merlets, sota els quals s'afegeix un fris format per un seguit d'arcuacions cegues en voladís. Sota aquest fris, se situa un pis obert amb un seguit d'arcs afegits, rematats amb un arc de mig punt. Envoltant aquesta torre, per la cara nord, hi ha una galeria a l'alçada de la planta baixa, i del pis semisoterrat del cos central de l'edifici. Està coberta amb arcs d'ogiva peraltats, reforçats amb maó i es protegeix amb una barana de ciment. La bestorre de ponent prescindeix del coronament amb merlets. Hi trobem una imatge de Santa Margarida en una capelleta.

La masoveria segueix el mateix criteri arquitectònic que la casa-castell. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, cobert a dues aigües.

A l'entorn hi ha l'anomenat bosc de Santa Margarida, un jardí d'arbres plantats a la mateixa època i en mig del qual es localitzen les ruïnes de l'església de Santa Maria del Camí.

Actualment, és un lloc per a celebracions.

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí