Llofriu
(Palafrugell (Llofriu, Ermedàs, Santa Margarida) - Baix Empordà)

Llogarret situat a la part septentrional del terme, prop de la carretera de Palamós a la Bisbal. Troballes de ceràmica d'època romana encastades en una casa fan suposar que el lloc ha estat habitat almenys des d'aquella època. La documentació escrita més antiga és de l'any 1062 com a domini directe dels comtes de Barcelona-Girona. Formava part del terme del castell de Palafrugell. A l'edat mitjana hi van tenir drets i possessions els monestirs de Sant Miquel de Cruïlles i de Sant Feliu de Guíxols.

El nucli antic es redueix a un pocs carrerons de traçat irregular situats al voltant de l'església de Sant Fruitós. La major part de les cases són dels segles XVIII i XIX. Moltes d'elles tenen llindes datades:
Carrer Sant Fruitós: 1756, 1770 i 1801.
Carrer Segadors: núm. 7: 1826.
Carrer Baix: núm. 14: 1784, núm. 16: 1781, núm. 13: 1866, núm. 15: 1772, 1805 i 1806.
Carrer Ramal: escoles: 1889.
Església: 1751, 17(6)2.

Font: Pla Especial de Protecció i Intervenció en el Patrimoni Històric de Palafrugell.
Tanca al nord de l'església: 1847.

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí